«Fins a 14.000 visitants arribaran a la ciutat a bord de 22 creuers»

—Quina és l’estratègia del Port de Tarragona en matèria de creuers?

—El nostre creixement es basa a continuar apostant pels creuers que fan escala a la ciutat, però també a crear, en un moment determinat, un Port Base. Els nostres estudis i les previsions apostaven per implantar aquesta segona opció d’aquí a uns 8 anys, però ja hi ha empreses que ens ho han demanat i creiem que ja l’hem de contemplar. Estem disposats a tot.

—Quants creuers arribaran a Tarragona aquest any?

—Finalment, tindrem 22 creuers i no 18 com vam preveure en un principi. Això suposarà l’arribada de fins a 14.000 visitants.

—Què implica impulsar un Port Base?

—Estem treballant en un projecte pilot de creuers de Port Base, és a dir, un creuer que tingui sortida i arribada a Tarragona, i ho podríem dur a terme amb una embarcació d’entre 200 i 300 visitants, de cara al 2017. En aquest sentit, una vegada s’enllesteixi el nou local dels Xiquets del Serrallo i aquests deixin l’Estació Marítima, creiem que aquest espai es podria convertir en un recinte emblemàtic i com a centre del Port Base. Així, amb poca inversió, l’Estació Marítima es podria convertir en un espai adequat i molt digne per atendre l’arribada dels passatgers de petits creuers.

—Quins serveis podria oferir?

—Serviria com a sala d’espera, el check-in, la gestió de les maletes, la logística, instal·lar una petita botiga i dur a terme les diverses tasques de control i seguretat. Ara bé, convertir-se en Port Base implica que la resta d’agents de la taula de creuers també posin de la seva banda.

—Passos a seguir?

—Necessitem desenvolupar estratègies i polítiques que facilitin situacions i escenaris com, per exemple, els que es viuen a Barcelona. És habitual que, com a Port Base, els creueristes arribin a la ciutat i s’hi quedin un o dos dies, abans de viatjar amb creuer. Per això, cal tirar endavant estratègies conjuntes amb els hotelers i els establiments de la ciutat. Cal parlar per trobar solucions davant els horaris comercials. Dels creuers que arribaran enguany, sis coincideixen en diumenge. És cert que el món dels creuers és força nou per Tarragona, però crec que, ja sigui l’Ajuntament o la Cambra de Comerç, haurien de treballar per parlar amb la Generalitat i plantejar l’ampliació dels horaris comercials en confluència amb l’arribada de creueristes. També podem crear una guia del comerç de la ciutat que es lliure als creueristes i ja se’ls orienti des del vaixell.

—Més enllà del món dels creuers, quina és la prioritat del Port de Tarragona?

—Seguir consolidant el creixement moderat, però de manera sostinguda. Som un port principalment importador, encara que també és veritat que tenim millor comportament amb l’exportació que amb la importació, però pràcticament el 70% de l’activitat és d’importació, uns 33 milions de tones. Apostem més per sectors. Per exemple, en cereals, ens hem basat en la importació i ara estem estudiant convertir-nos en un port hub i exportar. Hem detectat que podem treure fruits amb l’exportació d’animals vius, ja que necessiten menjar per tot el trajecte i això ha representat 100.000 tones de cereals que s’han exportat conjuntament amb els animals.

—En el sector petroquímic?

—Clarament mantenim l’aposta que vam fer pel Moll de la Química, com una infraestructura necessària per donar suport al desenvolupament de la indústria petroquímica de Tarragona. Ara bé, han aparegut diferents elements com la baixada del petroli, l’aparició del fracking o el desenvolupament estratègic dels països productors de l’Orient Mitjà que han condicionat l’evolució d’aquest sector.

—Aquesta suma és perjudicial pel Port de Tarragona?

—Bé, la confluència provoca que moltes plantes a tot el món s’estiguin replantejant la seva continuïtat, entre elles les d’Espanya. Aquesta situació era impensable l’any 2008, però tothom s’està adaptant a la nova situació. En aquest context, es pot veure que les empreses químiques de Tarragona han de reinventar-se i fabricar productes de major valor afegit, així com ser capaços de dotar el territori d’una infraestructura logística de ferrocarril amb ample europeu i d’un cost de l’energia competitius. Si es compleix això, els nostres polígons petroquímics tindran futur.

—En importació de petroli han notat alguna baixa?

—No, encara que ha caigut el seu preu no s’ha traduït en una major importació d’aquest. Això es nota en els derivats petrolífers i no pel cru que entra de Repsol.

—En aquest sentit, l’operador Euroenergo ja ha tancat la seva oferta per ocupar part del Moll de la Química?

—Una de les línies operatives d’Euroenergo és el treball amb derivats petrolífers. Així, el fet que baixi el preu, conjuntament amb la manca d’emmagatzematge a nivell mundial fa que pugui ser rentable i interessant, a crut i mig termini, instal·lar-se a Tarragona. De moment, l’oferta per ocupar unes nou hectàrees del Moll de la Química està sobre la taula i ens han de presentar el projecte definitiu, que valorarem.

—Us preocupa la dificultat per rebaixar el cost de l’energia i l’arribada del Corredor del Mediterrani?

—Tenim clar que per ser competitiu has de poder ser barat en el transport i en el cost de l’energia. Si el que volem és exportar cap a l’exterior amb vaixell, ja ho tenim resolt, però si volem arribar al centre d’Europa, encara necessitem l’ample europeu ferroviari. Estaríem parlant d’estalvis d’entre el 20 i el 25% respecte al transport en carretera.

—Fins quan podreu suportar aquesta manca de competitivitat en costos energètics?

—Crec que no hi ha una data fixada, sinó que el pitjor que ens pot passar és no saber respondre als senyals que ens arriben al territori. Parlo de casos recents com Covestro, Ercros o el tancament de Celanese. Estic convençut que són casos puntuals. A més, no podem oblidar que hi ha altres plantes que estan funcionant bé i no hi ha indicis que empitjorin.

—Però és optimista amb l’arribada del tercer fil?

—Sí, i en un termini de dos anys. Sóc optimista en una solució provisional que aposta per la costa i es pot aprofitar en el transport de passatgers, però això no exclou que continuem replantejant la solució definitiva i estudiem si cal pensar en un nou traçat o si s’ha d’aprofitar l’antic traçat de Roda de Berà. Les darreres informacions ens diuen que pot arribar l’ample europeu a Castelló a través de València i

avui ja arriba a Barcelona. Tarragona quedarà aïllada?

—Podeu fer pressió perquè el Govern respongui?

—Ara tenim un govern en funcions i esperem que el nou impulsi la solució per l’ample europeu. Tinc certa confiança perquè tots els partits amb opcions a liderar estan a favor d’aquesta solució.