Tarragona entrega 3 títols pòstums a fills predilectes de la ciutat

Dos amants de les lletres i un músic van rebre ahir, a títol pòstum, la distinció de fills predilectes de la ciutat.

L’única dona és Montserrat Abelló, un referent en la poesia tarragonina i també catalana de finals del segle XX i començaments del XXI. Entre les seves obres més conegudes hi ha Vida diària (1963) o Memòria de tu i de mi (2006), però va destacar en el món de la traducció d’obres angleses al català i a la inversa. En aquesta disciplina va ser especialment rellevant la seva dedicació al moviment feminista, que va tenir el punt àlgid en la recopilació de poemes de dones Cares a la finestra: vint dones poetes de parla anglesa del segle XX (1993) i en la traducció de Sylvia Plath al català i Salvador Espriu i Mercè Rodoreda a l’anglès.

Catalunya ja havia reconegut la seva obra en diverses ocasions en forma de premis literaris, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura, i ahir també ho va fer Tarragona.

També va ser distingit Jaume Vallcorba, també un promotor de la literatura, en el seu cas, remmemorat per la fundació de l’editorial Acantilado i per reconvertir la col·lecció Quaderns Crema en la seva pròpia editorial. Un filòleg inspirat pel noucentisme, amb passió pels clàssics de la literatura, que va promoure la novel·la catalana i castellana a parts iguals i que, tot i centrar la seva activitat a Barcelona, mai va oblidar la seva ciutat natal.

Ell definia la seva tasca a les editorials com una «plataforma pels nous autors», i és que molts escriptors capdavanters en el món literari van publicar les seves primeres obres a Quaderns Crema, com Quim Monzó, Ramon Solsona o Mercè Ibarz. Va morir el 2014 a causa d’un tumor cerebral, any també en que va rebre el Premi Nacional de Cultura de Cataluña.

L’únic fill predilecte dedicat a la música d’enguany va ser el baixista del grup de rock Leño, Tony Urbano. Membre d’un dels grups precursors del «rock urbà» espanyol, va fer també col·laboracions amb Miguel Ríos o Luz Casal. Urbano també componia, i de la seva mà, en coautoria amb els companys de grup, com Rosendo, va néixer una de les cançons més representatives del gènere Maneras de vivir.

Mai es va desvincular del panorama musical tarragoní, sobretot durant la dècada dels noranta, actuant de productor de diversos grups emergents de la ciutat, com Números Rojos i Presidents.