«Cuinen molt poc i viuen de plats precuinats o de comandes a domicili»

El fet que Califòrinia sigui un dels estats pioners al món en el camp empresarial i tecnològic van animar a l’almosterenc a viatjar fins a Irvine. Està cursant el grau d’Administració i Direcció d’Empreses a la University of California. Té previst tornar quan acabi el curs.

—Quina va ser la seva primera impressió?

—La primera impressió va ser adonar-me que absolutament tot el sistema de mesures difereix del sistema internacional. Quan portes unes setmanes, ja t’hi vas acostumant. Em van sorprendre veure com es formen cues quilomètriques encara que les carreteres siguin de set i vuit carrils.

—Quines són les principals diferències?

—El sistema educatiu universitari és bastant diferent al que hi ha a Catalunya. Aquí, el pla d’estudis se’l defineix cada estudiant. D’aquesta manera, un es pot especialitzar molt més mentre està cursant el grau, ja que cada quadrimestre pot escollir dins de l’oferta. A més, pots agafar assignatures d’altres titulacions i, si arribes a un mínim, aconsegueixes el que anomenen minor, una titulació de pes menor. Les classes estan orientades a treballar els conceptes d’una forma molt més pràctica, a diferència de l’orientació més teòrica d’Europa. Per altra banda, podríem dir que un estudiant d’aquí, dels EEUU, acaba pagant unes nou vegades més i, en cas que sigui estranger, pot arribar a pagar fins a vint-i-sis vegades més del que pagaria si ho fes a casa nostra, pel que fa universitats públiques.

—Com viu el dia a dia?

—Els horaris s’avancen en general, sobretot en els àpats. S’acostuma a dinar a les dotze i sopes entre les set i les de la tarda. Els hàbits alimentaris també són molt diferents. Acostumen a cuinar molt poc, i viuen de plats precuinats, els famosos to-go dels restaurants o bé mitjançant comandes a domicili. Un aliment tan arrelat com el pa, aquí és gairebé inexistent. A la vegada, tenen el costum d’agafar el cotxe per qualsevol cosa. Nosaltres tenim ciutats amb un centre urbà ben definit, on la gent pot passejar i comprar a peu. En canvi, aquí els centres urbans són grans centres comercials. Més enllà de l’estereotip americà de ciutats amb grans gratacels, la realitat és totalment diferent i la majoria són urbanitzacions amb edificacions molt baixes. També em va sorprendre el fet que les persianes són inexistents, fins i tot en els dormitoris, on la majoria de la gent utilitza un antifaç. O veure que la típica barra americana que surt a les pel·lícules, no hi falta a cap apartament.

—Quins són els indrets més característics?

—Destacaria la University Town Center i el Spectrum Center, centres comercial al costat de la Universitat, molt freqüentats entre els estudiants, on hi pots trobar bones opcions per anar a passar la tarda. Per altra banda, Ortega Falls, per fer escalada i les platges de Newport Beach i Laguna Beach, a deu minuts en cotxe.

—Com s’està vivint la crisi?

—L’atur a Irvine, ara mateix està al voltant del 3,1%, però el fet de no tenir un servei públic de pensions i de salut fa que tots aquells que no tinguin feina quedin molt desprotegits. M’he trobat que a les grans ciutats, hi ha molta més gent dormint al carrer que a Catalunya.

—Algun fet curiós?

—El primer dia, en arribar al pis, al presentar-me, vaig fer dos petons a una xiqueta amiga del meu company i va ser una mica tens. Més tard, el meu company em va explicar que només es donen la mà i, si hi ha més confiança, una abraçada.

—Quin costum s’emportaria?

—La flexibilitat dels plans d’estudis.

—Què és el que més troba a faltar?

—Sobretot, la família, els amics i el menjar.