La coberta del Palau d'Esports és el motiu de renúncia de les constructores adjudicatàries

La coberta del Palau d’Esports és el punt d’entrebanc que ha provocat que les dues primeres empreses classificades dins del concurs públic per a la construcció d’aquest equipament s’hagin fet enrere. Ambdues empreses haurien valorat que el material que requereix la Generalitat no s’ajusta al pressupost que havien plantejat inicialment. La retirada, en primer lloc, de la UTE formada per Dragados, Rubau i García Riera, i, fa una setmana, de la segona, formada per Copisa, Calaf i Sau rau en la definició dels materials que la composen i el seu cost. La Generalitat de Catalunya, a través d’Infraestructures.cat –empresa pública que adjudica els treballs–, va obrir un concurs que no es basava en l’anomenat «oferta projecte», sinó que les empreses interessades van haver de presentar el seu propi projecte amb una memòria dels acabats de la instal·lació, partint d’un avantprojecte. Així, una vegada es van adjudicar les obres, la Generalitat va definir els materials dels acabats i la primera empresa va adonar-se que no era capaç de construir el Palau d’Esports amb les prestacions que llavors exigia el Govern, ja que l’obra s’encaria en excés. Aquest fet també hauria provocat la retirada de la segona adjudicatària.

Tot i que es desconeix quin és el material que hauria requerit la Generalitat, el projecte previ publicat a Infraestructures.cat detalla que la coberta requereix «perfil nervat acieroiden xapa d’acer galvanitzada i prelacada, hairplus». Cal destacar que aquesta composició registrada realitzada per acieroid és la mateixa empresa que va ocupar-se de la coberta de la Tarraco Arena Plaça. El document descriu també que la coberta presenta una geometria definida amb una gran lluerna central en forma de volta d’amplada d’11,5 metres, destinada a la il·luminació zenital.

D’altra banda, un altre contratemps amb el qual han topat ha estat el fet d’aconseguir elaborar els materials que requereix el Govern. Aquests només es fabricarien en una empresa catalana, i no hi hauria temps suficient per elaborar les peces i complir amb el calendari establert.

Visita del CIJM

Paral·lelament, el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) va reunir-se ahir a Tarragona per avaluar el progrés del projecte dels Jocs Mediteranis 2017. La delegació, encapçalada pel seu president Amar Addadi, va visitar els diversos escenaris del certamen esportiu. El regidor Javier Villamayor va acompanyar un equip format per una quarantena de persones fins a l’espai de construcció del Pavelló Sant Jordi, el Club de Tir Jordi Tarragó o el Pavelló de Vila-seca.

Entre els presents també hi havia el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco. Aquest, en declaracions a TAC12 va assegurar que «el compromís de Tarragona, Catalunya i Espanya és ferm per organitzar uns grans Jocs». En aquest sentit, i davant d’incerteses com la construcció del Palau d’Esports o el Centre Aquàtic, va defensar que «confio totalment en la paraula del president Mariano Rajoy i, una vegada es defineixi el nou govern, tinc la seguretat que farem el palau i la piscina, sense cap dubte».

Els assistents van poder presenciar l’avenç de les obres del complex Sant Jordi. De fet, l’edifici que es convertirà en la residència d’estudiants de la URV, ja es troba en el 15% del seu desenvolupament, mentre que l’edifici que s’ha de convertir en el pavelló es troba en el 10% de la seva construcció. En poques setmanes, es preveu que es pugui començar a aixecar l’estructura de l’equipament.