«Els noruecs no s'enfaden mai a la feina o, almenys, no ho demostren»

Les ganes de conèixer món van empènyer a la vallenca Dúnia Soriano a viatjar fins a Noruega. Ja fa més de cinc anys que viu a la localitat de Volda. Està estudiant noruec a la Universitat de Volda i treballa com a entrenadora de natació i d’activitats dirigides en gimnàs.

—Quina va ser la seva primera impressió?

—Va ser positiva, no sé si pel fet que hi anava d’Erasmus o perquè tot era nou. Recordo que les primeres setmanes va fer molt bon temps i vam poder fer activitats a l’aire lliure i, així, entre els estudiants ens vam conèixer. El paisatge era preciós: envoltada de muntanyes verdes amb un fjord gegant d’aigües fredes al mig de tot. Era com un poblet de muntanya, molt idíl·lic i com si sortís d’un conte de fades.

—Quines són les principals diferències?

—El clima. Has d’estar ben preparat perquè, en un dia, pots viure les quatre estacions de l’any. Els noruecs tenen una dita en referència al temps: «El problema no és que faci mal temps, sinó que portes la roba inadequada». Els horaris de les botigues també són diferents. Menys els supermercats, la resta de botigues tanquen a les cinc de la tarda. Els horaris de feina acostumen a ser fins a les quatre de la tarda. És molt curiós veure que als supermercats hi ha uns horaris fixats per comprar alcohol (cervesa i sidra, que és l’únic que s’hi pot comprar). I, per exemple, els dissabtes ja no n’hi pots comprar més tard de les sis de la tarda. Tot i això, els supermercats continuen oberts fins a les onze de la nit. Les distàncies entre els pobles són més llargues, a causa dels fjords, ja que has d’esperar que els ferris vagin d’un cantó a l’altre del fjord. Així, per viatjar 65 quilòmetres en cotxe, pots tardar dues hores. El menjar també és força diferent. No mengen tan variat com ho fem a Espanya, ni tampoc tanta fruita ni verdura.

—Quins són els indrets més característics?

—El Rotsethornet és la muntanya emblemàtica del meu poble i des d’on es veuen tots els Alps de Sunmøre (molt coneguts arreu de Noruega). També hi ha el Melshornet o el Helgehornet, amb unes vistes igual d’impressionants i menys elevades. A dues hores de casa meva tens el fjord més conegut de Noruega, el Geiranger. Està molt visitat durant l’època d’estiu, ja que a l’hivern és molt difícil d’accedir-hi. També us recomano visitar la ciutat d’Ålesund, coneguda per la seva arquitectura.

—Com s’està vivint la crisi?

—Noruega és segurament l’únic país d’Europa que no ha viscut la crisi. És un país exportador de petroli i això és el que els ha mantingut en un bon nivell econòmic fins ara. A més, no formen part de la Comunitat Econòmica Europea. Tot i això, ara estan arribant a un punt d’alerta econòmica, ja que els recursos de petroli s’estan exhaurint i han hagut d’eliminar llocs de treball.

—Què destacaria de la manera de treballar dels noruecs?

—Són molt disciplinats, puntuals i correctes. Tot ha d’estar al peu de la lletra i separen molt bé la vida laboral de la personal. Un fet força diferent és que no hi ha jerarquies a les empreses, tenen un sistema bastant horitzontal. No hi ha competència entre els uns i els altres. També he pogut experimentar que a la feina no s’enfaden mai, o almenys no t’ho demostren. Mantenen la positivitat, l’amabilitat i accepten que tothom pugui cometre errors.

—Algun fet curiós?

—Fa una setmana vaig anar al centre d’esquí del meu poble i estava intentant aprendre snowboard quan, de sobte, em va passar un nen de quatre anys pel costat, com una fletxa. Amb raó diuen que, aquí, neixen amb els esquís ja posats! Una altra curiositat que em va passar va ser en sortir de festa en una discoteca. Com és habitual, amb els meus amics vam conèixer molta gent. Ara bé, l’endemà, em vaig trobar pel carrer un d’aquells noruecs, el vaig saludar amistosament, però va abaixar el cap i va marxar sense dir res. És cert, que els noruecs quan beuen es converteixen en altres persones? És ben possible.

—Quin costum s’emportaria?

—La llibertat d’anar sol a la muntanya i connectar amb la naturalesa. Encara que segurament la meva mare i amigues riuran, he de reconèixer que m’enduria la puntualitat.