L'equilibri entre llum i foscor de Delafé

L’Oscar d’Aniello, més conegut com a Delafé, torna als escenaris en solitari, amb el nou àlbum'La fuerza irresistible'. El presentarà a Tarragona aquest dissabte, a la sala Zero, en un dels quatre concerts a Catalunya. És el primer àlbum que crea en solitari, ja que Las Flores Azules, l’Helena Miquel, que era la veu femenina de la formació, va deixar el grup per embarcar-se en nous projectes, fa aproximadament mig any. Delafé va decidir no substituir la veu de l’Helena Miquel per una altra, i enlloc, va crear el disc amb més col·laboracions de la seva carrera. «És el disc en què he tingut més llibertat, perquè no tenia cap mena de condicionant. No podia dir-li a l’Helena ‘Mira, això no ho cantaràs tu’», explicava Delafé que, sempre des del respecte a Miquel, deia haver-se sentit molt més lliure a l’hora d’explorar amb la música.

Així, ha nascut el CD més «cañero» de Delafé, però també el més reflexiu, més implicat en la situació social i els problemes econòmics del país perquè «acostant-te als quaranta anys veus que no tot és el que t’havien promès. Estem en un moment molt fràgil, no només en la música, sinó en l’art en general. És difícil tirar endavant i això no ho hem d’ignorar», deia d’Aniello. Tot i així, 'La fuerza irresistible' no abandona el positivisme que caracteritza la carrera musical de Delafé. El mateix músic explicava: «No deixa de ser un disc de Delafé. Encara que tingui una cara més fosca, sempre mira cap a la llum». El cantant no es volia encasellar en un missatge pessimista, però deia creure que «la responsabilitat com artista és oferir una de les meves realitats. Tot i això, tinc tendències una mica depressives i no em vull encaixar en un missatge fosc. Si repeteixes un mantra, te l’acabes creient, si repeteixes uns textos també». Delafé considera que ha aconseguit un equilibri, que «no tot és reivindicatiu i fosc». Per exemple, d’Aniello explica que 'Tenemos un don' segueix la mateixa essència «positiva, bonica i lleugera», però que ara ja no pot fer àlbums sencers així. «Ja no sóc el mateix que fa deu anys, quan vaig fer 'La luz de la mañana'. Llavors estàvem comprant pisos i ara estem desnonats», diu. La pèrdua de l’Helena Miquel es va fer notar al grup, ja que Delafé deia que «és estrany, després de 13 anys de mirar a la dreta i trobar-hi a l’Helena. Són vora 500 concerts amb una persona que, davant de qualsevol problema que poguessis tenir, la miraves i t’ho resolia». El cantant explicava que fa una mica de «vertigen», però que després d’uns quants concerts a petita escala, ja ha aconseguit trencar el gel: «És com pujar una muntanya amb bicicleta, s’ha de fer amb respecte. Si agafes un ritme infernal a mitja pujada estaràs destrossat».

Tot i així, no estarà del tot sol davant del micròfon, comptarà amb l’acompanyament del duet de cantants Priscila, que pujaran a l’escenari a cada concert de la gira. «A més, era un dilema: Agafo una noia? Doncs n’he agafat dues, per no fer comparacions», deia d’Aniello.