«La principal diferència amb els alemanys és el silenci, no criden ni als bars ni enlloc»

—La seva primera impressió?

—D’una ciutat grisa, freda i lletja. Ara bé, amb molt més espai per a les bicicletes, en comparació amb Barcelona. Vaig pensar que era una ciutat sense cap tipus de control, mancada d’un centre urbà amb la seva típica església i, sobretot, una ciutat marcada pel transcurs de la història, on només passejant pel carrer pots veure els pitjors rastres d’una guerra no tan llunyana. L’art urbà està per tot arreu, et trobes barris tan diferents que semblen ciutats situades en llocs oposats del món i hi ha restaurants kebabs per tots els gustos.

—Va ser molt sorprenent el canvi?

—Una de les coses que em feia més mandra, abans de venir, era el clima. Sempre havia sentit que hi feia molt fred. Així que vaig carregar la maleta dels jerseis més gruixuts que vaig trobar a l’armari. Però ara que miro enrere m’he adonat que no he passat tan fred com m’esperava. T’has de posar al cap que això és Alemanya i que és normal que el cel sigui de color gris cada dia i durant cinc mesos a l’any. És una de les ciutats més multiculturals que he vist. Es respira tolerància i la gent té la ment oberta. És el lloc on he vist els pentinats i els vestits més estrafolaris i ningú fa cap comentari impertinent. Això de combinar colors sempre m’ha costat, així que és fantàstic!

—Quines són les principals diferències?

—El silenci. Els alemanys senzillament no criden als llocs públics. Al tren, al metro, als centres comercials o, fins i tot, en alguns cafès hi regna quasi sempre un silenci impressionant. Pel que fa als horaris dels àpats crec que són molt millors que els de Catalunya: dinar a les dotze, sopar a les set i no anar a dormir tard amb la panxa ben plena. Tot i això, he de puntualitzar que Berlín no és Alemanya, vull dir que és l’excepció i aquí cadascú menja i va a dormir quan vol.

—Quins són els indrets més característics?

—Berlín és una ciutat especial, única, diferent i oberta a tothom. Per començar, recomano la visita a la East Side Gallery, el tros de mur de Berlín més llarg que existeix en l’actualitat i que avui dia està farcit, per una façana, d’obres d’art de diversos artistes d’arreu del món i, per l’altre, de grafitis de tot tipus. També el Memorial del Mur on es pot veure una reconstrucció de la franja de la mort del mur, així com fotografies d’algunes de les persones que hi van perdre la vida. No és una visita agradable, però des del meu punt de vista, imprescindible per entendre millor la ciutat i la gent que va conviure amb el mur durant 28 anys. També són parades obligades el Reichstag, el Monument de l’Holocaust, el Check Point Charlie o el barri jueu. Ara bé, Berlin també és famosa per la seva festa, els seus restaurants, bars, clubs i pubs.

—Algun fet curiós?

—Tinc la sort de viure en un dels barris més alternatius de Berlín i molt apreciat entre la gent jove. Vaig anar a donar-hi un tomb i vaig entrar a una botiga farcida de llibres antics. El propietari de la botiga devia tenir tants anys com els llibres i li vaig demanar si em podia recomanar un llibre de Goethe que pogués més o menys entendre. Amb una mirada desconcertada i dialecte berlinès em va dir: «Jut, jut… aber sie sind schwierig eh?». Me’n va vendre un prometent-me que era el menys difícil de comprendre. Vaig decidir seguir una de les tradicions més preuades: amb una cervesa a la mà i estirada al parc del costat de casa, vaig obrir el llibre. Però no vaig entendre res!

—Quin costum s’emportaria?

—El respecte cap a les persones, sobretot cap a la gent gran. Mai es pot generalitzar, però, a Alemanya, crec que hi ha una tendència més generalitzada que a casa nostra a respectar les persones. Es pot veure cada dia als carrers i a qualsevol establiment.

—Què és el que més troba a faltar?

—Les croquetes. Bé i la família i els amics, evidentment.