«M'agradava molt el Satanàs Cor Petit, ja que els dolents tiren molt»

Josep Maria Bunyol és periodista de professió i, després de treballar durant molts anys de guionista, ha decidit escriure un llibre ideal per a nostàlgics i per a tots els aficionats de la lectura en general.

—Quins records, Bola de Drac...

—Sí, quins records. A més, records compartits per més d’una generació. A mi ja em va agafar una mica més gran, ja que, quan es va estrenar a TV3, jo ja tenia 15 anys. La gent que ara té 30 anys ho va seguir molt aleshores.

—Sap que estan emetent una nova continuació de la sèrie?

—Sí, però no la veig. Aspiro a ser espectador professional i tinc molts deures, que compleixo amb gust. Crec que el títol del llibre és una molt bona estratègia de màrqueting.

—Quin era el seu personatge preferit?

—A mi m’agradava molt el Satanàs Cor Petit. Els dolents tiren molt, i jo li tenia especial estima. També t’he de dir que el primer Son Goku, el més trapella, també m’agradava molt.

—Però el llibre no se centra només en aquesta sèrie japonesa.

—Bola de Drac és l’excusa amb la qual fem una ruta nostàlgica per a aquells que van néixer a Catalunya entre la meitat de la dècada dels 70 i els anys 90. Parlem de molta televisió, de moltes sèries, de programes per a adults, com Dallas... També parlo molt de ràdio (Pasta Gansa de Mikimoto o del Terrat, amb Buenafuente). A més, toco teatre, literatura (El Zoo d’en Pitus), o esports, recordant quan el Barça no guanyava títols cada any. També s’hi poden trobar referències musicals. Tot el que recordo i m’ha marcat, mentre sigui producte consumit a Catalunya.

—A quin públic està dirigida l’obra?

—La gent amb una franja d’edat entre els 30 i els 50 anys segur que somriurà quan llegeixi el llibre en veure el nom d’alguna sèrie, o llegir el títol d’una sintonia o una cançó, però també el podran gaudir els seus pares o els seus fills. L’obra vol ser una conversa, parlant de tu a tu amb el lector, i lectors de totes les edats hi poden trobar coses. Poc o molt, hi ha referents que a molts els agradaran.

—Segurament, només pel títol ja el comprarà molta gent, no creu?

—El títol és un esquer important, perquè Bola de Drac atrau molt. Té un ganxo important, però es podria haver dit Magnum, o Mecanoscrit del Segon Origen. Bola de Drac és només un maó d’aquest edifici. Arrenquem de mitjans dels 70, amb sèries com Mazinger Z. Ja m’han comentat que serà un gran llibre de lavabo, i a mi m’enorgulleix molt, ja que són històries de dues o tres pàgines cadascuna que serviran perquè es puguin llegir en poca estona.

—Digui’m quines són les seves tres sèries favorites.

—Em va marcar molt especialment la sèrie 24. També m’agrada molt The Shadow Line, una minisèrie britànica que recomano moltíssim sempre. No t’exigeix un esforç de seguir-la durant anys, i em va marcar moltíssim. I també Oliana Molls, tot i que aquesta no la recordarà tanta gent.

—Ha canviat molt la televisió en els darrers trenta anys?

—En essència, cada època té bons productes de televisió. El que sí ha canviat és la forma de consumir. Abans, sabies quines sèries feien el dissabte a la tarda i ara, en canvi, pots veure la teva sèrie favorita a qualsevol hora.

—Té pensat continuar escrivint?

—Sí. Als que ens agrada expressar-nos i escriure no podem deixar de fer-ho

—Quina acollida creu que tindrà el llibre ara que arriba Sant Jordi?

—Espero que connecti amb la gent que vol recordar referents propers. Crec que anirà bé.