Els sindicats i la CUP denuncien els «conflictes d'interessos» que genera l'actual model sanitari

Segons la CUP i els sindicats, el cas del CAP Muralles podria treure a la llum actuacions que s’haurien impulsat per afavorir els interessos personals dels administradors d’entitats de salut de titularitat privada del territori. «El jutge té damunt la taula l’anàlisi dels fluxos econòmics entre GIPSS i la Xarxa Santa Tecla i quins són els interessos particulars de determinades persones que tenen un peu a l’empresa pública i l’altre a la privada», ha exposat l’advocat de la CUP, Carles Perdiguero.Les organitzacions denunciants creuen que, arran de les investigacions dutes a terme per la Guàrdia Civil, s’han trobat indicis que permetrien ampliar l’abast del cas i augmentar el llistat de persones investigades, segons la portaveu de la CUP de Tarragona, Laia Estrada. «Arribarem fins al fons del cas i fins les darreres conseqüències, i perseguirem qualsevol ombra de corrupció que plani sobre la sanitat tarragonina o de qualsevol lloc del país», ha assegurat el vicepresident del sindicat de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart. El cas del CAP MurallesEls fets investigats pel jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona es remunten a l’octubre de 2012, quan el CatSalut va obrir un concurs per gestionar el CAP Muralles, el qual havia estat gestionat fins aleshores per Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS). Segons els denunciants, les primeres sospites sorgeixen quan l’empresa pública decideix no presentar-se al concurs. Aleshores n’era el gerent el doctor Xavier Bria, l’únic investigat en aquest cas, pels presumptes delictes de negociacions prohibides amb funcionaris, suborn o blanqueig. El febrer del 2013, la gestió del CAP Muralles es va adjudicar a Muralles Salut SLP, una entitat privada amb ànim de lucre. L’agost d’aquell mateix any, el Govern va decidir fusionar les gerències de GIPSS i de l’ICS i va cessar Bria. Al setembre, l’exgerent de GIPSS es va reincorporar a la seva plaça de facultatiu al CAP Muralles i va ser nomenat director mèdic del centre. Segons els denunciants, en aquell mateix moment, Bria va executar una opció de compra d’accions de Muralles Salut SLP que tenia reservada i, tres mesos més tard, es va convertir en president del seu Consell d’Administració i, finalment, director del CAP Muralles. Per a les organitzacions denunciants, la marxa de Bria de la gerència de GIPSS i la seva incorporació al CAP Muralles i a la junta d’accionistes de la nova empresa gestora no va ser casual. En aquest sentit, han constatat l’existència d’una acta notarial d’agost del 2012 segons la qual, essent encara gerent de GIPSS, el doctor va signar un acord d’opció de compra de participacions de Muralles Salut SLP i ja preveia el seu nomenament coma president del Consell d’Administració. «Dos mesos després, GIPSS no es va presentar al concurs per seguir gestionant el centre i va ser Muralles Salut SLP qui va acabar aconseguint la concessió», han denunciat. L’advocat de la CUP ha apuntat que, segons la investigació, s’haurien comès presumptes delictes per ús d’informació privilegiada, de negociacions prohibides a funcionaris públics, blanqueig, prevaricació, malversació o delictes societaris. Retallades associadesDes del sindicat SATSE, Catarina Ródenas ha lamentat que la pèrdua de la gestió del CAP Muralles per part de GIPSS ha comportat un empitjorament de les condicions laborals i retributives del seu personal, ja que l’empresa pública ha patit una retallada pressupostària del 24% com a conseqüència de no comptar amb aquesta concessió. Això ha provocat que, des del 2013, el personal hagi deixat de percebre el complement d’objectius (DPO) que se supedita a l’equilibri pressupostari. Aquesta situació econòmica també ha comportat que GIPSS no pugui contractar personal per suplències i substitucions i que totes les inversions en material estiguin també aturades. «Una disminució tan severa del pressupost és difícil que no afecti la qualitat de l’assistència que reben els pacients, ja sigui en forma de saturació dels serveis o increment de les llistes d’espera», ha afirmat Ródenas. Derivacions a Santa Tecla en detriment de Joan XXIIIPer la seva banda, el delegat sindicat de la CGT, Agustí Aragonès, ha denunciat que, un cop adjudicada la gestió del CAP Muralles a l’entitat privada, s’ha modificat el centre preferent per a la derivació de pacients als especialistes, de manera que ara s’adrecen a la Xarxa Sanitària Santa Tecla en lloc de l’Hospital Joan XXIII, gestionat per l’ICS. «Volem un sistema sanitari públic, únic i universal», ha defensat el sindicalista. Al seu torn, l’exdiputada de la CUP Isabel Vallet ha denunciat que, aquest, no és un cas aïllat de presumpta corrupció. Segons Vallet, el propi model facilita aquestes pràctiques, ja que «no delimita què és públic i privat» i «permet que hi hagi centres públics pagats amb recursos públics i centres privats pagats amb recursos públics». L’exdiputada ha reclamat recuperar la titularitat pública del model sanitari i que s’aturi la derivació de recursos públics a centres privats.