«Reconeixen la feina ben feta, però cal tenir un bon nivell d'alemany i ser flexible»

Les ganes de conèixer món i de continuar formant-se van empènyer a la tarragonina Rosa de les Neus Marco a viatjar per tot Europa. Actualment, fa noumesos que viu a la localitat alemanya de Frankfurt. Està realitzant un doctorat.

—Quins motius la van portar a anar a viure a l’estranger?

—Tenia ganes d’ampliar la meva formació internacional. De fet, tot va començar durant la carrera, quan vaig fer un Erasmus a Bolonya. Després, vaig decidir fer un màster entre Bremen i la Sorbonne de París. Volia conèixer Europa i la millor manera és viure-hi, en el meu cas, a Itàlia, França i Alemanya.

—Quina va ser la seva primera impressió?

—Molt bona! A més, a Alemanya he pogut conèixer diverses realitats. Màster a Bremen, un any a la Universitat d’Hamburg i ara estic fent el doctorat a Frankfurt. Són tres ciutats ben diferents.

—Hi ha diverses alemanyes?

—Sí, Hamburg és una ciutat hanseàtica, el centre portuari del comerç marítim; Bremen és més històrica i tothom l’associa a la música. Frankfurt, en canvi, és un pol econòmic i financer amb un dels aeroports més importants d’Europa.

—Què podem aprendre d’Alemanya, França, Itàlia i casa nostra?

—Crec que podríem inspirar-nos en el millor de cada lloc: els valors centreeuropeus, la tradició cultural gal·la i l’alegria de viure mediterrània.

—Quins són els indrets més característics de Frankfurt?

—La plaça Römer, amb les típiques façanes de les cases històriques, allà és on fan el mític mercat de Nadal, molt recomanable. Tot i això, la principal imatge de la ciutat són els gratacels com a símbol de la capitalitat econòmica.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents?

—Els agrada l’eficiència i les jornades laborals són més curtes, a les sis de la tarda tanquen les botigues, com també passa a França. Segueixen l’anomenat «horari europeu».

—Com s’està vivint la crisi?

—Alemanya té una millor salut econòmica. Una de les claus és que cada land disposa dels seus propis recursos per poder garantir l’Estat del benestar. És lògic que els impostos els gestioni l’administració més propera.

—És un bon lloc per trobar feina?

—Allà tenen la capacitat de reconèixer la feina ben feta, ara bé, cal tenir un bon domini de l’alemany, ser flexible i adaptar-se a l’entorn. De fet, aquests anys, a més d’estudiar he estat treballant en un centre de recerca de la universitat que analitza el multilingüisme.

—Algun fet curiós?

—La primera setmana de viure a Alemanya, al sopar de benvinguda de la residència d’estudiants, vaig dir que era catalana i tothom em va començar a explicar els viatges que havia fet a Barcelona i també a la Costa Daurada! A partir de llavors, els va fer gràcia esmorzar pa amb tomàquet els diumenges al matí.

—Quin costum s’emportaria?

—El valor que donen al civisme. S’encaminen cap al nord noble, culte i ric que descrivia Espriu en els seus versos. Només un exemple: el metro és d’accés lliure i es pressuposa que els usuaris disposen de bitllet. Nosaltres també hi hauríem de tendir.

—Què és el que més troba a faltar?

—El teixit associatiu, al cor d’Europa no hi ha una societat civil organitzada tan dinàmica com a Catalunya, on tothom participa en alguna entitat. Un exemple són les Festes Majors i els grups de cultura popular i tradicional. Ja els agradaria tenir-los, a les ciutats germàniques.

—Té intenció de tornar?

—Crec que sí, després de cinc anys, ja és hora de tornar.