Judicial
El jutge allarga un any i mig la instrucció del cas Jaume I
Acorda declarar com a «complexa» la instrucció ampliant-ne el termini en 18 mesos, fet que permetria examinar més documentació
El titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Tarragona que s’ocupa del cas Jaume I ha declarat de «caràcter complex» la instrucció de la causa. Aquest fet es tradueix en una ampliació del termini d’instrucció de fins a 18 mesos a comptar des de la data d’exploració del termini semestral fixat que, en aquest cas, s’exhauria aquest mes de juny. Així, ho va notificar mitjançant un auto aquest divendres el magistrat, tot i que la part denunciada podrà recórrer aquesta decisió interposant el primer recurs en el termini de tres dies i, el segon, en un període màxim de cinc dies.
Cal destacar que aquesta decisió s’emmarca dins de la modificació de la llei de l’Enjudiciament criminal per a l’enfortiment de les garanties processals i la regulació de les mesures d’investigació, LECrim, que va entrar en vigor el passat desembre. Així, es limitava a sis mesos el temps màxim per enllestir la investigació d’un cas com el del Jaume I –que va arribar als jutjats arran de la denúncia de la plataforma Veu Ciutadana, l’any 2008– i que, en conseqüència, s’hauria hagut de tancar aquest juny. La designació de les diligències d’investigació com a complexes havia estat una petició a dues bandes. En primer lloc, la part denunciant del cas, la plataforma veïnal Veu Ciutadana, va demanar al jutge aquesta ampliació, a la vegada que ho va sol·licitar el fiscal. Així, des de la Fiscalia Provincial de Tarragona van demanar, el passat 31 de març, que es procedís a declarar la instrucció del cas com a complexa per tal «d’exigir l’examen d’abundant documentació» i «revisar la gestió d’una persona jurídica pública».
D’altra banda, l’Ajuntament de Tarragona s’oposava a aquesta ampliació. A través d’un escrit registrat el passat 13 d’abril, el consistori justificava perquè no consideraven la causa com a complexa i destacaven que «es confon allò que és un contracte d’obra municipal, que no és el cas, en una concessió demanial al damunt d’un bé de domini públic que, efectivament, és el supòsit de l’expedient que es contempla». Aquestes paraules ja es presentaven com a futures al·legacions i demanaven que no es decretés la complexitat de les presents diligències prèvies.
Un cost de 30 milions d’euros
El cas del Jaume I es remunta quinze anys enrere, quan l’Ajuntament de Tarragona va adjudicar el que havia de ser un pàrquing intel·ligent, l’any 2001. Des d’aleshores, aquest equipament ha suposat el cost de 30 milions d’euros, fet que suposa gairebé deu vegades més del pressupost inicial, xifra a la qual cal sumar fins a un milió d’euros anuals en costos de manteniment i assegurances. El jutjat investiga els suposats delictes de prevaricació d’autoritats o funcionaris, malversació i frau, mentre que l’Ajuntament de Tarragona apareix com a part perjudicada responsable civil subsidiari i Aparcaments Municipals de Tarragona també se situa com a responsable civil subsidiari.