«Els desequilibris originats arran d'una separació estan vinculats amb l'ADN»

—Quina és la problemàtica de les separacions a dia d’avui?

—És la pandèmia del segle XXI. El 80% de les parelles se separen i no duren més d’un any. Aprofitant que estem als voltants de Sant Jordi, cal recordar que la tradició de regalar la rosa i dir-li a aquella persona «t’estimo», cada cop s’està perdent més. Les parelles es trenquen amb més facilitat i això ens provoca un trencament en l’estructura mental. D’entrada, no és un problema. Ara bé, la cosa es complica quan veus que cada dia més t’apareix gent amb malalties i trastorns i, en preguntar-los, coincideix que els desequilibris psíquics i físics comencen a aparèixer justament des que la persona s’ha separat o divorciat.

—Llavors, al vostre centre treballeu els desordres amorosos?

—Darrerament ens hi hem centrat perquè és una problemàtica molt latent, tant aquí com als Estats Units. No és un camp d’estudi exclusiu del nostre equip, però és una realitat. Tot això, però, està lligat a la informació de la nostra família que portem als gens.

—L’ADN?

—I tant. Des de l’any passat, els científics van començar a constatar que tota la informació de la nostra família es troba als gens, justament en el que anomenen ADN brossa. En la transmissió de l’ADN existeix una herència genètica que determina els trets físics, però també existeix una herència genètica conductal a través de la qual heredem una sèrie d’informacions dels nostres avantpassats que repetim de manera inconscient en la nostra vida. Nosaltres hem fet un estudi a través del qual podem vincular que els desequilibris i les malaties originades arran d’una separació o d’un divorci mal gestionat estan vinculats amb aquest ADN brossa. Quan naixem és com si portessim una gran motxilla i, en aquesta, ens hi posen una petita de la família del pare i una altra de la família de la mare.

—Quin és el vostre treball?

—Hem creat el mètode MS Mentium amb la unió de les disciplines de la psicologia, la psicoteràpia i la kinesiologia. Tenim un gabinet als Pallaresos. A principis de maig, la Lara viatjarà als Estats Units per posar-hi en marxa el nostre protocol de marca tarragonina. El mètode és una manera ràpida d’entrar a l’interior de la persona. Quan hi ha un conflicte amorós hi acostuma a haver un dels dos conjugues que no ho acaba acceptant del tot bé. Si aquest no ha fet bé el dol de la separació, entrarà en una primera fase de depressió. Començarà a sentir-se cansat i a creure que no serveix a la feina. Si això ho vinculem a una parella amb fills, el resultat pot ser crític i la persona entrar en una espiral de nits sense dormir. Després tenim un altre tipus de pacient que ens diu que té un problema al fetge o un desequilibri hormonal. I descobrim que aquests problemes s’han presentat després d’una separació. Nosaltres utilitzem tot un protocol per desmuntar el comportament vinculat al nostre ADN. Nosaltres t’expliquem perquè no tens autoestima.

—Quin és el cas més extrem que heu tractat?

—Hem vist que, en funció de com la persona viu l’emoció que li provoca la ruptura, fet que anomenem el «resentir», aquesta es pot manifestar en una part o altra del nostre cos. Això no ho hem inventat nosaltres, fa milers d’anys que s’explica, és la base de la medicina xinesa. Un desequilibri emocional sempre s’acaba manifestant en un desequilibri físic. Hi ha molta gent que té problemes a malucs, peus o cames perquè el seu cos els hi està dient que han de fer el dol i tancar temes. Simplificant els termes, un conflicte d’aquest tipus pot arribar a degenerar en un càncer, com a màxima conseqüència.

—Parlem amb exemples.

—Si tu i jo ens separem i jo sóc del prototipus «mascle alfa», m’ho prendré molt malament perquè te n’has anat amb un altre. Això ho traduiré en un enfonsament i un menyspreu de la meva persona. Ara bé, si estudiem com vinculem aquest «resentir», podrem treballar el conflicte. Tenia un cas d’un pacient que li va passar aquesta situació, però resulta que, si mirem dins de la seva família, el seu pare sempre l’havia tractat menystenint-lo. A més, aquest tracte també és el que havia transmès l’avi al seu pare. Per culpa de la motxilla genètica o de les memòries procedents de la nostra família tindrem una major o una menor capacitat d’adaptar i integrar cadascun dels conflictes que ens succeeixen a la nostra vida. D’altra banda, per exemple, si sóc dona i m’han posat les banyes, tinc moltes possibilitats de patir problemes amb els meus òrgans sexuals o amb el pit. No és una causa directa, és una suma de diverses vinculacions.

—Quines relacions hi ha amb l’afectació dels òrgans?

—Si la separació l’he viscuda com un enfonsament de la meva família, m’afectarà per exemple el ronyó. Però, si ho visc com un odi cap a l’altra persona, em ressentiré el fetge. Si aquest es converteix en ràbia pot afectar la vesícula biliar i, si l’emoció encara és més intensa, pot arribar a afectar el pàncrees. Tot això explicat des d’una manera simplificada, com dèiem tot deriva d’un seguit de vinculacions i del que anomenem «terreny adobat» que és la suma de memòries de l’ADN brossa i que passem de generació en generació. No hem d’oblidar que encara hi ha memòries de la guerra. Alguns casos es veuen reflectits quan una dona no pot quedar-se embarassada tot i voler-ho.

—Quina és la solució o la prevenció per a les parelles?

—El diàleg. Parlar i entendre que, encara que estem al segle XXI, l’estructura biològica d’un home i una dona és diferent.

—Aquests conflictes es fan més presents en dates assenyalades com la de Sant Jordi?

—Normalment, acudeixen un elevat nombre de parelles quan ha passat un mes o un mes i mig de la diada. Per Sant Jordi les parelles fan un darrer esforç, però després acaba petant. Recomano seure i parlar durant aquests dies.