Cultura
Pilarín Bayés il·lustrarà el relat d'una alumna del Sagrat Cor
La Paula Moreno, de 12 anys, va escriure una història sobre el drama d'una nena siria refugiada
«El soroll d’unes bombes em va fer despertar, em vaig preguntar una altra vegada, què haurien destruït, qui hauria mort i sobretot, per què ho havien fet. Molt sovint, aquestes preguntes sorgien del meu cap, que no trobava resposta. També em preguntava què passaria amb la meva família. Vivíem a Damasc, Síria, i, com deia l’Ahmed, el meu pare, corrien temps difícils». Així comença el relat de set pàgines anomenat El Viatge de la Imán, que la Paula Moreno, una alumna de 6è de primària del Col·legi Vedruna Sagrat Cor de Tarragona, va crear a primers d’any, per enviar als premis de la Pilarín Bayés, la conegudíssima dibuixant catalana que ha donat forma i color a molts dels llibres i contes que han fet somiar als més petis des de temps immemorials.
«Explica la història d’una noia, la Imán, que vivia a Síria i per la guerra va haver de marxar a Europa», relatava Moreno a Diari Més. La jove es va documentar durant dies sobre el drama dels refugiats i la guerra síria, mitjançant aquesta meravellosa eina del coneixement lliure anomenada Internet, i a poc a poc va anar construint el relat. «Trobo que des d’Europa ens hauríem de posar en la situació de les persones que viuen a Síria», afirmava. Com ella, molts altres nois i noies tarragonins d’altres centres també es van posar a treballar intensament en l’elaboració d’una narració, tot i que la temàtica no era tancada: «El tema que se’ns proposava per participar era la Solidaritat, i a classe anàvem dient idees sobre què es podria escriure, ja que la solidaritat es pot entendre de moltes maneres. Un relat d’aquest tema també podia ser per exemple, la història d’ajudar a un amic», comentava la tutora de la Paula, la Roser Manresa.
Amant de la lectura des dels vuit anys
A Moreno tot això de la lectura i l’escriptura no li venia gens de nou, ja que és una autèntica devoradora de llibres. «Abans no llegia molt, però amb vuit anys vaig començar i em va agradar», comentava. Tot i que ella és força tímida i vergonyosa, la seva tutora, que ja la coneix bé, explica fins a quin punt gaudeix llegint: «A la Biblioteca de Tarragona les treballadores ja la coneixen!». A aquest pas, Moreno s’haurà de sumar ràpidament als qui reclamen una nova biblioteca pública amb molt més fons documental...
El cert és que el relat no sembla fet per una alumna de primària, ja que el text intercala a la perfecció diàlegs, acotacions i la narració en primera persona de la seva protagonista. La tutora, assegura, va ajudar als seus alumnes el més mínim, només fent petits retocs. «Llegint descobreixes moltes coses i noves paraules», explicava l’alumna, qui sent especial debilitat per la novel·la realista, just el tipus de narració que va triar pel concurs. Així doncs, la cosa prometia.
El 23 d’abril, el dia de Sant Jordi, al programa matinal de TV3, Pilarín Bayés, acompanyada de la directora de l’editorial Mediterrània (que publicarà la compilació de relats vencedors en un sol tom), anunciava els alumnes guanyadors d’aquest XIII Premi Pilarín Bayés, d’entre els més de 2.000 nois i noies d’arreu de Catalunya que van enviar la seva historia. La Paula es va endur el primer premi en la categoria de Cicle superior (5è i 6è de primària).
Lluny d’agafar aires de grandesa, ella intenta contínuament al llarg de l’entrevista treure-li pes a aquest reconeixement, doncs amb el que veritablement va gaudir, va ser amb el procés creatiu de la història. Amb tot, la professora torna a desvetllar una nova informació rellevant del tarannà d’aquesta menuda: «L’any passat ja va guanyar un altre concurs de narrativa que organitzava la Cadena SER. Tractava sobre la llegenda de Sant Jordi, però ho va fer d’una forma que això no es descobria fins al final!».
Ara, el que més il·lusió li fa a la Paula de tot plegat és, que serà la mateixa Pilarín Bayés qui llegirà la dura història de la Imán i la seva família en l’èxode cap a Europa, i tot seguit ho il·lustrarà. L’Ahmed, la Lina, el Mohamed o la Houda, alguns dels personatges del seu text, prendran forma del puny d’una de les més grans en aquest art.