L'advocada de la mare acusada de segrest: «Si la té ella, la nena està en bones mans»

«En Màrius –el pare– no té cap prova de què la Natalia –la mare- pateixi cap patologia. Ell ha volgut crear una alarma social», assegura Rosa Casas, presidenta de l’associació DHIDES, que ha viscut de prop la situació conflictiva entre el matrimoni. DHIDES actuava de punt de trobada per fer les entregues de la petita Naira.

Segons expliquen les dues germanes Casas –una, advocada de Natalia, i l’altra, presidenta de DHIDES–, la sentència que atorga la guarda i custòdia de la petita al seu pare ve donada per «un mal sistema judicial i per unes estructures socials masclistes». Rosa Casas, que feia de mediadora entre el matrimoni, assegura que «en Màrius utilitzava la violència emocional per destruir la Natalia», i que la justícia no ha fet res per evitar-ho. «La jutgessa que ha atorgat la custòdia de la Naira al seu pare no sap l’impacte negatiu que això provocarà en la petita», sentencia la mediadora.

L’advocada de la dona desapareguda des del passat 29 d’abril, no està d’acord amb el funcionament judicial del cas, i no entén com la jutgessa ha obviat l’informe pericial i psicològic fet pel Servei d’Atenció Tècnica a la Família de la Generalitat (SATAF), en què diu que el més adequat per la menor és seguir vivint amb la mare i establir un règim de visites amb el pare.

La llarga lluita als tribunals

El malson de la Natalia, segons explica la seva advocada, comença l’any 2013, quan la sentència de divorci, dictada pel jutjat de violència sobre la dona de Valls, i en la qual la Natalia té la custòdia de la petita, no concretava com s’havia d’establir el règim de visites per part del pare. «Era una sentència poc concreta. El problema és que en Màrius i la Natalia havien de quedar d’acord, però hi havia un ordre d’allunyament per maltractaments d’ell cap a ella pel mig», explica.

No hi va haver manera de posar-se d’acord. És per això que la Natalia va decidir acudir a l’associació DHIDES, que de manera voluntària intermediava i minimitzava el patiment de la menor. «Si els jutges fessin bé la seva feina, nosaltres no caldria que actuéssim», explica Rosa Casas, presidenta de DHIDES.

Després de molts episodis de denúncies i judicis, en què en Màrius és declarat innocent, la Natalia decideix demanar una modificació de la sentència de divorci per tal de regular el règim de visites per part del pare. Segons la seva advocada –que en aquell moment no ho era–, la Natalia va anar desprotegida i poc defensada, i en Màrius va presentar una contra demanda demanant la custòdia compartida de la menor.

Durant el judici, l’advocada assegura que «el comportament de la jutgessa no va ser imparcial, ja que només va contemplar les coses negatives de la dona. A més va dirigir-se a la meva clienta dient-li que si no tornava a viure a Tarragona –feia uns mesos que la Natalia i la Naira s’havien traslladat a Vilafranca del Penedès–, li donaria la custòdia individual al pare». I així va ser. De moment, però, la sentència encara no es ferma, ja que es pot recórrer.