«En els encreuaments, les bicicletes tenen prioritat vers els cotxes»

Ampliar la seva formació en una universitat de prestigi i veure món. Amb aquest objectiu, Cristina Calvera va marxar cap a Copenhague el setembre de 2014, per estudiar un màster en enginyeria química i bioquímica. La reusenca destaca la transparència i la consciència ecològica, com a trets danesos per excel·lència.

—Quins motius la van portar a marxar cap a Dinamarca?

—Tenir una visió més global, conèixer món i gent, estudiar en una universitat ben valorada i amb molts recursos i sobretot millorar l’anglès.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—En arribar, em va sorprendre la facilitat que tenen els danesos per parlar anglès, tothom parla un anglès perfecte, fins i tot la gent gran. Em va cridar l’atenció el fet que rarament es veuen cotxes bons, grans o de luxe, i més endavant em van explicar que tenir un cotxe és com un luxe a causa dels alts impostos per contaminació. A més, a tot arreu hi ha carril de bici i en els encreuaments les bicicletes tenen prioritat vers els cotxes.

—Va ser molt sorprenent el canvi?

—Més o menys com me l’esperava. Tot i això, no era conscient que la majoria dels dies estaria núvol, que estaria setmanes sense veure el sol i que es fes fosc tant aviat. Això, juntament amb el fred, fa que passis més hores a casa. D’altra banda, el fet de viure en un pis d’estudiants va treure-li importància al mal temps de l’hivern, ja que cada dia fem activitats a casa.

—Quines són les principals diferències entre Dinamarca i Catalunya?

—Hi ha bastantes diferències pel que fa als horaris. Aquí es dina entre les 11.30 i 12 hores i se sopa entre les 17 i les 19 hores. Això si, fan un ressopar abans d’anar a dormir. Una altra diferència important són els tipus de construcció dels habitatges. Només trobes blocs de pisos al centre de Copenhague. Als afores i als pobles, tot són cases unifamiliars amb jardí i, molt sovint, amb una bandera danesa.

—Quins són els indrets més característics de Copenhague?

—És típic visitar el barri de Nyhavn. Hi ha un canal, cases de colors i bars amb terrasses que a l’estiu estan plenes de gent i de músics. Recomano passejar pel Tívoli (parc d’atraccions al centre de Copenhague) i el carrer Stroget, el carrer més comercial de tota la ciutat. A més, hi ha un indret molt especial anomenat Dyrhaven, que traduït al català seria parc dels cérvols. És un lloc màgic de 50 km2, on passes d’estar al mig de la ciutat a, en 5 minuts, estar envoltat per la naturalesa i els cérvols. Al mig, s’hi troba Bakken, el parc d’atraccions més antic del món i encara segueix operatiu al mig d’aquest parc. Passejar -hi és totalment gratuït.

—Les conductes són similars o diferents de les espanyoles?

—Personalment, crec que l’estil de vida danès, les conductes i la manera de treballar del país són totalment diferents a Espanya. Hi ha transparència econòmica, tant dels polítics com de la resta d’habitants. Els danesos que estudien reben un ajut del govern per valor de 800 euros mensuals per tal que ells puguin pagar-se les despeses derivades dels estudis i independitzar-se. Per tant, la majoria dels joves s’independitzen al començar els estudis universitaris o fins i tot abans. Per poder mantenir aquestes ajudes, els danesos han de fer front a uns impostos elevats.

—Com s’està vivint la crisi?

—Dinamarca és un país que té registrat un atur aproximat del 5%. Més aviat, ha estat la crisi que viuen els altres països el que ha provocat que Dinamarca rebi persones que busquen una altra oportunitat laboral.

—És un bon indret per trobar feina?

—S’ha de tenir en compte que Dinamarca és un país petit amb una població similar a la de Catalunya i tampoc té suficient capacitat per absorbir molta gent.

—Què és el que més troba a faltar?

—El bon temps, el sol i la gastronomia.

—Quin costum s’emportaria cap a Catalunya?

—La transparència econòmica, els valors de la societat i un llarg etcètera!

— Té intenció de tornar aviat?

—Encara no ho he decidit. M’agradaria tornar a casa, però quedar-se també és una opció.