La Cambra denuncia al vicepresident de la Comissió Europa «la manca d'inversions» de l'Estat a Tarragona

La Cambra de Comerç de Tarragona ha denunciat aquest dimarts a Brussel·les la manca d’inversions de l’Estat espanyol al territori i les dificultats per connectar el port amb l’ample de via europeu. El president de la cambra, Andreu Suriol, i l’eurodiputat Francesc Gambús han plantejat al vicepresident de la Comissió Europea i responsable de Treball, Creixement i Inversió, Jyrki Katainen, «les dificultats en connexió ferroviària, manca de competitivitat i atur» de la demarcació. «Tarragona és una regió industrial que hauria de poder ser capdavantera a l’economia catalana i espanyola però està condemnada a anar amb el fre de mà posat per la manca d’inversions», ha lamentat Gambús.

La Comissió Europea podria destinar recursos del Fons Europeu d’Inversió Estratègica, el pla Juncker, a la construcció de la connexió del port de Tarragona a l’ample de via europeu, l’anomenat ‘Tercer Fil’, que és una reclamació històrica del territori. Però la pròpia Comissió ha recordat a la delegació de la Cambra de Comerç que ha viatjat aquest dimarts a Brussel·les que, si bé la infraestructura es podria finançar des d’Europa, el projecte forma part de les 'competències estatals'. «Ens queda ben clar que no és un problema de manca de diners europeus, es confirma el que ja sabíem: que hi ha una manca de voluntat política flagrant», ha lamentat l’eurodiputat Francesc Gambús.

«El pla Juncker no té lligams, no va vinculat a un sector o a unes determinades quantitats, està exclusivament centrat en el projecte i si és madur i és bo es poden aixecar diners que poden ser útils per a la regió tarragonina», ha explicat l’eurodiputat Francesc Gambús. Per això, ha alertat que és «incomprensible» que projectes com el corredor mediterrani i les connexions del port de Tarragona no atreguin«l’atenció de l’Estat espanyol». «No només és vital per l’economia de Tarragona o per l’economia de Catalunya, sinó per tot l’eix mediterrani i, per tant, tota l’economia espanyola», ha remarcat.

Gambús ha explicat que el vicepresident Katainen ha escoltat les explicacions del territori tarragoní i «s’ha interessat pel ritme d’inversions de l’Estat espanyol». El president de la Cambra de Comerç, Andreu Suriol, també ha reiterat després de la reunió que «hi ha diners als quals podria accedir qui li correspon, l’Estat espanyol, però ni hi accedeix». «Ens hauríem de posar les piles tots plegats, deixar-nos de petites diferències i anar a l’una a reclamar el que, no ja per Catalunya ni per Tarragona, sinó per tot l’Estat, és una empresa molt important», ha indicat Suriol. Segons ha recordat, els grans operadors logístics«s’estan situant al Pireu, a l’Adriàtic, al corredor de Gènova, a Rotterdam»i, en canvi, Tarragona i el corredor mediterrani estan perdent competitivitat. «Hi ha coses incomprensibles, com un tram de via única entre València i Tarragona», ha lamentat Suriol, que ha recordat que si bé hi ha projectes en marxa no tiren endavant o es fan «molt lentament». «Es diu des del ministeri que ja s’ha fet o s’està fent, però no s’està fent», ha lamentat en referència a les diverses obres pendents a Tarragona. Gambús ha destacat que cal empènyer perquè«la Comissió Europea vigili bé l’Estat espanyol» i li faci«advertiments perquè acceleri les inversions al corredor mediterrani». Amb tot, ha alertat que cal seguir fent pressió des del territori. «El que no fem nosaltres no ens ho farà ningú», ha advertit.

En una resposta parlamentària a l’eurodiputat Francesc Gambús, la Comissió ja havia indicat que «els projectes amb una rendibilitat econòmica i financera suficient, com les connexions i l’ampliació de la capacitat dels ports de xarxa bàsica o la millora dels corredor de gran capacitat, com el Corredor Mediterrani, poden ser aptes per a la utilització d’instruments financers en consonància amb l’abast i el mecanisme d’actuació del Fons Europeu per a Inversions Estratègiques».

La connexió entre el Port de Tarragona i el corredor ferroviari és de gran importància per a les empreses que hi operen, especialment del sector químic. Algunes de les companyies del polígon petroquímic tarragoní exporten més del 70% de la seva producció i sense unes bones connexions d’infraestructures perden competitivitat respecte als seus rivals.