Societat
Estrelles per un dia, amb molt d'amor i sense cap mena de vergonya
Més de 200 joves amb discapacitat psíquica han assistit a l'obra de la directora Blanca Marsillach al Metropol, dels quals una desena han pogut emular posteriorment als protagonistes
Vist l'èxit dels dos anys anteriors, la Fundació Repsol ha optat aquest 2016 per deixar la sala de funcions del centre cívic de Sant Pere i Sant Pau, i dur l'obra a un dels dos grans teatres de la ciutat: el Metropol.
Tot i que ni de lluny s'ha omplert l'aforament de 525 espectadors, la grada de la primera planta i el pati de butaques eren ben plens; en total 215 nois i noies amb discapacitat psíquica de diverses fundacions i centres d'ocupació terapèutica de Tarragona, Reus, Valls i Alcover.
En acabar la funció de quarantaminuts, ha arribat el moment més esperat pels atents espectadors: pujar a l'escenari i emular les escenes que acabaven de veure interpretar als actors Xabier Olza i Adela Estévez, d'aquesta obra anomenada 'Textos de Chekhov', que complia dues comèdies curtes de l'autor rus.
Cantar, ballar o actuar: ells no temen a res
La Isabel Vidal, una de les voluntàries de la Fundació Repsol, demanava, que un noi i una noia pugessin per recrear el moment de l'enllaç matrimonial. El Manuel Herrera i la Paula Cádiz aixecaven la mà ràpidament. «Jo tinc parella des de fa 12 anys, encara sort que no hi és aquí veient l'obra!», deia rient Cádiz entre bambolines, mentre el regidor teatral li començava a col·locar un llampant vestit de boda. «Tant de bo algun dia això em passi de veritat», reflexionava ella en veu alta. El seu marit de cartró-pedra, el Manuel, estava feliç de veure's allà: «Mai havia fet teatre i m'ha agradat moltíssim. Demanaré als monitors que ens facin un curs!», explicavaal Diari Més. Un d'aquests responsables de la Fundació Ginac, l'Alberto Gutierrez, assentia amb el cap, tot deixant entreveure que alguna cosa s'hauran d'enginyar per satisfer els desitjos del Manuel i els seus companys.
«Quan els fem pujar a l'escenari volem que siguin ells mateixos, no és qüestió de tutoritzar ni que segueixin el guió. Sempre intentem que tractin temes quotidians, amb temàtica d'amor, que és el que més els agrada», comentava l'Óscar Moreno, també de la Fundació Repsol. «Ells en general són molt més amorosos, diuen sempre el que pensen. Si et veuen guapa, t'ho diran sense pensar-s'ho dues vegades. Nosaltres crec que tenim molts més tabús».
Joves tarragonins amb discapacitat psíquica es converteixen en estrelles del teatre per un dia