«El ritme de vida és de bojos, et porta a ser comptetitiu»

—Quina va ser la primera impressió?

—Quan vaig arribar era la primera vegada que posava els peus en terres americanes. En baixar les escales ja em va sobtar la diversitat de races i cultures i, a mesura que em vaig anar acostant a Manhattan, em va impressionar la contagiosa energia que la ciutat desprèn la ciutat per tot arreu.

—Va ser molt sorprenent el canvi?

—Nova York és una ciutat que no es pot explicar amb paraules, has de venir i sentir-la. Com diu tothom, o l’estimes per sempre o la detestes. És una ciutat en la qual em vaig sentir integrada des del primer moment, després d’assimilar el primer dia de bojos que vaig viure i preguntar-me «on m’he posat?».

—Quines són les principals diferències?

—Nova York és una ciutat que té absolutament de tot, ja sigui en l’àmbit cultural, en l’artístic, el religiós, entre d’altres. Tot allò que et puguis imaginar i molt més. Si parlo de Manhattan, que és on visc, he de dir que el ritme de vida és de bojos i t’arrossega a ser competitiu i productiu. Aquí, tot val i tot és respectable, potser aquesta seria la principal diferència entre Nova York i Tarragona.

—Quins són els indrets més característics?

—Potser sonarà una mica típic, però Nova York és una ciutat plena d’indrets i racons únics i sorprenents. Només has d’anar amb els ulls ben oberts i caminar per la ciutat fins que les cames i els peus et diguin prou.

—Com s’està vivint la crisi a Nova York?

—Crec que, més enllà dels milions de turistes que cada dia passen per la ciutat i ajuden a mantenir l’economia, també hi ha un poder econòmic molt gran com Wall Street i grans empreses multimilionàries.

—És un bon lloc per trobar feina?

—Animo a tothom que, com a mínim, marxin del «niu» un parell d’anys com a experiència. En el cas dels europeus potser és més fàcil quedar-se en un país europeu pel tema burocràtic i, per altra banda, he de remarcar que Nova York no és per a tothom i encara menys si véns d’una cultura on la qualitat de vida és prioritària.

—Què destacaria de la manera de treballar?

—En l’àmbit laboral no es pot compara un lloc amb un altre perquè són estils de vida pràcticament paral·lels i les necessitats bàsiques no són les mateixes. Aquí la gent no té horaris, l’objectiu és acabar la feina i ser productiu.

—Li ha passat algun fet curiós?

—Doncs he de dir que vaig arribar amb dues maletes per començar de zero, en un lloc que no coneixia i on no tenia a ningú, i la meva feina artística ha acabat sent valorada amb quatre nominacions i un premi a millor vestuari en tres dels premis llatins de teatre més importants de Nova York. Tot això, poc després d’estar un any aquí. Tot això no té preu.

—Què és el que més troba a faltar?

—Família, amics i alguns costums com fer el Vermut.

—Quin costum s’emportaria?

—La curiositat que té la gent per conèixer altres cultures.