Unes obres afecten una làpida romana al carrer de la Destral de la Part Alta

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense ha denunciat l'estat en què es troba la làpida ubicada al carrer de la Destral de la Part Alta de Tarragona. Es troba en part coberta per les runes d'una obra que s'està realitzant a l'edifici on es troba ubicada. De fet, aquest edifici està patint una reforma integral i des de fa setmanes s'estan realitzant obres. Es va col·locar una lona per protegir la làpida, però aquesta ha desaparegut.

Rafael Gabriel, president d'honor de la Reial Societat Arqueològica apuntava el fet que en casos com el d'aquesta làpida una solució adequada seria poder-la treure «aprofitant precisament les obres a l'edifici», deixar-hi una rèplica. En altres inscripcions que hi ha repartides per la Part Alta, destacava Gabriel, «la solució de conservació no és tan senzilla perquè n'hi ha que estan en elements estructurals dels edificis» tot i que apuntava que aleshores «es poden aplicar mesures de protecció com per exemple posar-hi un vidre, com ja es fa per exemple, a altres ciutats amb elements semblants».

La inscripció del carrer de la Destral és un pedestal d'estàtua que recorda Fulvia Celera, que, tal com recorden des de la Societat «era sense dubte una de les dones més poderoses i influents de la Tàrraco de finals del segle I, inicis del II dC». Fulvia Celera, de fet, també apareix recordada en altres inscripcions de la ciutat, així com la seva família i els seus lliberts, que van arribar a obtenir els més alts càrrecs: amb el seu marit Caius Vibius Latro van ser els sacerdots suprems (flamen i flamínica, respectivament) del culte imperial a la província Hispània Tarraconense. El pedestal, dedicat pel seu llibert Marcus Fulvius Diadochus la recorda com a sacerdotessa vitalícia de la Concòrdia Augusta.

El document és una de les moltes inscripcions romanes que es troben encara incrustades a les parets dels carrers de la part alta i que avui en dia configuren un paisatge patrimonial d'enorme valor simbòlic per la ciutat, «un paisatge», assenyalen des de l'Arqueològica, «que hauria de ser percebut pels ciutadans i per les institucions com a part de la mateixa Tàrraco romana i viva que volem preservar.» Cal que la presència de les inscripcions romanes als carrers de la part alta serveixi de crida a la nostra responsabilitat vers aquests monuments que encara avui ens parlen d'antics tarragonins. No podem permetre'ns negligències en la conservació del patrimoni, tampoc de l'epigràfic.