El Joan XXIII aplica un sistema de rehabilitació pioner a 550 pacients

L’hospital Joan XXIII ha ofert el nou sistema de rehabilitació física a l’UCI a 550 pacients en els últims quatre mesos, i tots han mostrat una millora significativa respecte a l’anterior sistema. «Sabem que funciona, però hi ha barreres culturals», explicava ahir Mònica Magret, metge intensivista a l’hospital Joan XXIII. La doctora és una de les promotores d’un projecte pioner a Joan XXIII, que avança el moment en què els pacients de l’UCI comencen la rehabilitació física.

Hi ha molts estudis que corroboren que quan abans comenci el moviment, millor serà la rehabilitació del pacient. A la pràctica, només Joan XXIII té establert un protocol de «mobilització precoç». Aquest consta de cinc fases, les tres primeres ja es realitzaven, però des dels últims quatre mesos, s’han començat a aplicar la quarta i la cinquena. Són fases que redueixen el risc d’atròfia muscular i ajuden a escurçar el temps de recuperació. Les fases es diferencien pel nivell d’autonomia del pacient, començant quan encara està sedat i inconscient i acabant quan el pacient es pot moure per si sol. En les últimes fases, per exemple, el pacient pot començar a caminar fent ús d’una grua que sosté tot el seu pes, així que només necessita concentrar-se en fer correctament el moviment de les cames. «Els pacients agraeixen no estar postrats a un llit, i poder començar practicar. Cal un canvi de mentalitat, i no deixar als pacients immòbils», assegurava la doctora, ahir durant les jornades de presentació del sistema de mobilització precoç, organitzades en col·laboració amb l’hospital Parc Taulí de Sabadell.

Al llarg de tota la tarda, al Rectorat de la URV, prop de dos centenars d’assistents, la majoria dels quals eren professionals de la medicina i la infermeria, van poder escoltar de primera mà els beneficis del sistema, així com conèixer les experiències dels mateixos pacients. Entre ells, el José Luís, que deia que «no em podia creure que estigués caminant, no em semblava possible, però ho va ser». A més, afirmava que psicològicament era molt positiu, i que «em van tornar les ganes de viure i seguir endavant».

També la Dolors va rebre el tractament de mobilitat, ella des de la primera fase. «Vaig estar gairebé deu dies inconscient, i quan em vaig despertar no podia ni parlar. Al cap de dos dies ja estava caminant. Sense la grua, encara estaria estirada en aquell llit», assegurava.

Durant les jornades també es va presentar un projecte de l’institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, que se centra en la part neurològica de la rehabilitació. El neuropsicòleg, Marc Turon, explicava que el projecte «d’estimulació precoç», haurà d’ajudar als pacients a minimitzar els símptomes de confusió, desorientació i qualsevol seqüela cognitiva que pugui patir al despertar-se a l’hospital. En aquest cas, a diferència del projecte de mobilitat, encara no està demostrat que el sistema funcioni, però els investigadors ha han pogut veure els primers resultats positius.