«Praga va sortir del comunisme fa menys de 25 anys i s'està adaptant al món»

La jove tarragonina Marta Darder fa més d’un any i mig que va marxar cap a Praga. De fet, la seva aventura va centrar-se en el treball. Va trobar feina en una empresa i actualment realitza la funció de project manager a Havas World Wide Prague. És graduada en Publicitat i Relacions Públiques.

—Va ser molt sorprenent el canvi?

—Va ser impactant en tots els sentits. La manera de viure és molt diferent a la nostra. Per exemple, Londres, com a ciutat europea, és una ciutat molt cosmopolita, però Praga no. Un país que no fa ni 25 anys que va sortir del comunisme, encara està en procés d’adaptació al món. En definitiva, no és un poble que sigui molt amic dels estrangers, encara que sempre hi ha excepcions.

—Quines són les principals diferències?

—Moltes, hi ha tantes diferències que no sé ni per començar. La seva dieta es basa en carns, salses i cervesa (molt bona). Les seves tradicions són mig paganes i mig religioses. Hem de tenir en compte que la República Txeca té un 45% d’ateus. Tot i això, arran de la seva historia, hi ha moltes esglésies per tota la ciutat. Pels àpats segueixen l’horari europeu i em va costar per força acostumar-m’hi.

—Quins són els indrets més característics?

—Més enllà de totes les zones turístiques del centre, hi ha dos llocs a destacar. D’una banda, la muntanya de Petrin, que està al costat del castell. Durant la primavera, un dels camins que baixa de la muntanya a la ciutat està ple de cirerers. És molt maco. A més, l’1 de maig és tradició anar sota d’un cirerer amb la teva parella i fer-te un petó. En segon lloc, no us podeu perdre Vyšehrad: una petita fortalesa situada al sud de Praga. Els dies de sol, al crepuscle, l’entrada de la llum a l’església que hi ha converteix aquest espai en un lloc molt místic. Diuen que hi habiten esperits i és un lloc per reflexionar.

—Com s’està vivint la crisi?

—No tinc gaires coneixements de la crisi en aquest país. Només destacaria que hi ha una elevada quantitat de rodamons, encara que tampoc seria la paraula adequada. Hi ha molta gent addicta a les drogues i l’alcohol. Una vegada estan al pou, pocs d’ells volen sortir-se’n. A la vegada, les gosseres sempre estan plenes i el govern ha establert una tàctica a través de la qual donen als rodamons un gos. Aquest gos ve acompanyat del que podríem considerar una paga mensual. Aquesta, però, te la donaran si el gos passa un control cada mes. És una manera que aquella persona sigui responsable de l’animal i, a la vegada, perquè tingui una companyia.

—Algun fet curiós?

—Vaig anar a passar un cap de setmana a un poblet protegit per la UNESCO, que diuen que és el més maco del país: Český Krumlov. Vam entrar a una cafeteria, perquè havia d’utilitzar l’excusat. Ens vam asseure i vam demanar dos cafès. Mentre esperàvem els cafès, vaig anar cap a l’única porta de més que hi havia a la cafeteria. En obrir la porta, l’amo del bar em va començar a cridar en txec. La meva amiga em traduïa i m’explicava que l’home, amb males maneres, em deia que no podia entrar. Ho vaig entendre i vaig seure. Al cap d’una estona, una parella txeca va entrar al bar, i la noia va anar al lavabo sense cap problema. Quan ella va acabar, vaig tornar a intentar-ho, però l’home va tornar a cridar-me i encara més fort. La seva resposta final va ser: «Ella és txeca i tu no». La República Txeca no té gaire estima als estrangers.

—Quin costum s’emportaria?

—Com en tots els països que no estan al sud d’Europa, hi ha el costum de treure’s les sabates en arribar a casa. Sembla una tontería, pero podríem dir que estalvies en brutícia. És increïble la quantitat de brutícia que s’acumula a les sabates i, sobretot, quan tens molts invitats a casa.

—Què troba a faltar?

—Sobretot la família i també el menjar.