«La Generalitat ha de fer un concurs per tirar endavant la Ciutat Residencial»

—Com valora la primera trobada de la Taula Estratègica Catalana del Corredor Mediterrani?

—Estic molt content de la taula estratègica. Ja era hora que se celebrés. Si algú es pensava que l’Ajuntament de Tarragona podia negociar el tercer fil per la seva banda i, per exemple, també ho podia fer l’Ajuntament de Reus per la seva, doncs crec que estava equivocat.

—Per tant, qui ha de negociar?

—Queda clar que qui ho ha de negociar és el govern de la Generalitat i aquesta taula que s’ha creat ha de servir perquè tinguem una veu comuna.

—Quin és el següent pas?

—Ara ens han demanat que expressem en quina de les quatre taules de treball volem situar-nos. Tot i que encara ho hem de parlar amb l’alcalde, crec que la més ideal seria la d’infraestructures. Necessitem infraestructures a Tarragona.

—Més enllà de les connexions ferroviàries, en relació amb l’Estat, què és prioritari?

—El traspàs de les carreteres de l’Estat a l’Ajuntament. La de Valls, València i Barcelona. Estem negociant en quines condicions s’ha de procedir, però el problema que tenim és poder fer política amb el Ministeri de cara al futur. Ens trobem sense un interlocutor constant.

—Una de les grans promeses era millorar la connexió amb Llevant convertint la carretera en un passeig.

—Nosaltres ho tenim tot parlat, però el problema és que hi ha un buit de relacions amb els departaments de l’Estat que dificulta poder-ho tirar endavant.

—A la vegada, esteu apostant per potenciar l’àmbit del Nàstic. Hi ha promotors interessats a construir en aquest punt i a la zona de Llevant?

—De moment, els promotors som l’Ajuntament de Tarragona i el Gimnàstic. Tenim encarregat al servei Territori el desenvolupament del pla de millora urbana 13-B i el 34, del Gimnàstic. A més,tenim un estudi de viabilitat. És l’expansió natural del Vall de l’Arrabassada. Té un procés lent però es van venent pisos i sembla que els joves, amb sou, estan creant la tendència d’anar-hi a viure, per la proximitat amb la platja.

—Quan executaran l’entorn dels Quatre Garrofers?

—El pla parcial ja està aprovat. Es va anomenar PP-1 perquè havia de ser el primer, l’any 2005, però amb la crisi el promotor que ho portava va fer aigua i, ara, una part important del sector és propietat d’entitats bancàries. Per tal que el pla sigui executiu, necessitem un aval bancari i hi estem treballant. Ho hem requerit a tots els propietaris perquè, segons diu la llei d’Urbanisme, per tal que el planejament sigui aprovat definitivament es necessita una garantia del 12% del cost de la urbanització.

—Si no hi estan d’acord?

—Doncs tot continuarà igual. Crec que en aquesta zona hi cabrien 200 habitatges.

—En matèria urbanística, Tarragona suma assumptes pendents. Quin és el futur de la Ciutat Residencial?

—La Generalitat continua estudiant què s’hi pot fer, tenint en compte que l’ús d’aquest espai és per a equipament públic d’oci i no pas, per exemple, per a un complex hoteler. Podem dir que està encallat perquè és Patrimoni qui ha de fer un concurs per veure qui pot estar interessat a desenvolupar aquest espai.

—Què hi podrien instal·lar?

—Una ciutat residencial com la que hi havia abans, encara que també s’ha parlat d’instal·lar una universitat europea o un ressort per a persones amb alguna discapacitat. Ha de quedar clar que és propietat de la Generalitat i es necessita algú disposat a invertir per explotar-ho.

—Podrien canviar l’ús?

—En aquesta vida tot es pot canviar, però el pla general diu clarament l’ús que té i serà el que defensaré.

—Pel que fa a millores urbanes menors, quan es podrà accedir al jardí del Banc d’Espanya com havien assegurat?

—M’agradaria que, abans de final d’any, haver pogut arranjar l’exterior del Banc d’Espanya i instal·lar el parc infantil al carrer Ixart. Hem de trobar la partida necessària.

—Quan tindran el nou gerent d’Urbanisme?

—Encara no hem trobat el perfil que necessitem i, mentrestant, ho faig jo. Faig el que puc.

—Es farà un concurs públic?

—S’haurà de fer un concurs com el que es va dur a terme fa dos anys. El perfil que en va sortir no era el necessari i s’haurà de replantejar aquesta qüestió.