Els veïns de Parc Riu Clar denuncien la deixadesa que pateix el barri

Mateix carrer, mateix disseny de voreres, però dos mons ben diferents: A la banda del carrer Carabia que pertany al barri de l’Albada, les rajoles estan netes i els forats per a vegetació tenen plantes. A la banda de Parc Riu Clar, les rajoles no és que no estiguin netes, de fet és que estan trencades o directament comencen a desaparèixer del seu lloc. Les que encara aguanten ben subjectes, estan envaïdes de males herbes. L’espai destinat per a la vegetació és d’una dimensió idèntica, però aquí directament no s’ha plantat res, la flora creix com vol, mentre a menys de 50 metres, un operarir de jardineria s’afanya a enretirar les fulles seques de les espècies plantades (a la mateixa via però a la zona de l’Albada). «Sabem que els veïns es queixen d’aquesta diferència, alguns m’ho diuen, però jo no puc fer-hi res, és l’Ajuntament qui ha de posar diners per plantar més plantes en aquella banda, jo no tinc cap problema en anar també allí a cuidar-les», explica el treballador a Diari Més.

El malestar entre els veïns es va incrementar encara més quan, amb la construcció del nou pont que comunica amb Torreforta, se’ls va mostrar un projecte on els vorals i les zones mortes dels accessos apareixien verds, amb vegetació. Finalment no va ser així. «L’únic que van fer va ser posar pedres per omplir els espais, que els hi surt més a comte. Hem sigut nosaltres mateixos els qui hem anat a buscar algunes plantes i les hem anat col·locant», comenta la presidenta de l’associació de veïns de Parc Riu Clar, Josefa Rodríguez.

A l’altre extrem del barri, el més proper a Constantí, passa quelcom semblant, o potser encara més surrealista: Al carrer Baró Pierre de Coubertin hi ha una àmplia vorera que envolta tota la zona de pins del barri de l’Albada, però que en arribar a Parc Riu Clar, on també segueix el camp de pins, s’acaba sobtadament. Allí comencen les males herbes, les deixalles i les promeses incomplertes de l’equip de govern municipal. «Fa quatre anys ens vam reunir amb l’alcalde Ballesteros per explicar-li els problemes del barri, i ens va sorprendre perquè va ser ell mateix qui ens va plantejar que seria una bona idea fer una petita zona d’esbarjo, entre els pins, amb taules, per poder anar-hi a menjar. Fins i tot es plantejava l’obertura d’un petit quiosc», deia la presidenta.

Tampoc s’ha tingut en compte, encara, una petita reclamació que s’estén ja set anys. «Han passat tres juntes directives per l’associació de veïns i encara cap hem aconseguit que ens posin un fanal al mig del nostre parc (el del carrer Mas de Menció). Hi ha algunes llums pel voltant, però no a l’interior i quan es fa fosc a la gent no li agrada estar-s’hi, queda molt fosc i fa una mica de cosa. És un barri amb molta gent gran...», explicava Rodríguez. Per aquest petit districte annex a la T-11 de poc més de 300 habitants han anat passant al llarg dels anys molts regidors, però segons explica la vicepresidenta, Mari Mar Puerta, «vénen, s’ho apunten, fan fotografies, prometen que actuaran però mai fan res».

Amb tot, la lluita que aquests dies els té més actius és, la de la retirada de la tanca publicitaria de 17 metres, situada en un solar buit del barri. L’últim pas l’han fet precisament aquesta darrera setmana, exigint a l’Ajuntament que obligui al propietari a tancar el perímetre del terreny i a netejar-lo.