Absolen tres presumptes narcotraficants per la nul·litat de les escoltes telefòniques

L’Audiència de Tarragona ha absolt tres presumptes narcotraficants que s’enfrontaven a penes de fins a 9 anys de presó perquè les escoltes telefòniques que els van relacionar amb una operació d’importació de cocaïna a l’Estat no estaven prou fonamentades. Els fets es remunten a l’any 2010, quan la Guàrdia Civil va traslladar a un jutjat de Tarragona una investigació en què avisava que els processats formaven part d’una organització criminal formada per ciutadans colombians i espanyols que estava a punt d’actuar, per la qual cosa sol·licitava intervenir les seves comunicacions. Segons el tribunal de l’Audiència, la demanda es basava en «simples conjectures»policials i en evidències obtingudes l’any 2007 arran d’un altre procediment penal, per la qual cosa sosté que el jutjat d’instrucció no les hauria d’haver autoritzat.

Anaven a introduir cocaïna del Brasil a l’Estat espanyol però han quedat impunes per la imperícia de la Guàrdia Civil i per la manca de proporcionalitat del jutjat d’instrucció a l’hora d’autoritzar unes intervencions telefòniques. Això és el què ha considerat l’Audiència de Tarragona en una sentència contundent, que ja és ferma i no es pot recórrer. El judici va arrencar el 28 de gener del 2016 i la fiscalia sol·licitava penes d’entre 8 i 9 anys de presó per als tres individus que han estat absolts -dos homes i una dona- i que no van arribar a declarar. Hi havia tres acusats més, però dos d’ells no es van presentar a la vista i estan declarats en rebel·lia, mentre que l’altre en va quedar exempt per malaltia.

Segons la sentència a què ha tingut accés l’ACN, l’advocat de la defensa, Gerard Amigó, va plantejar la nul·litat de l’auto d’intervenció telefònica esgrimint la inexistència d’indicis i de base jurídica que poguessin justificar-la. Segons el lletrat, per sol·licitar tal mesura la Guàrdia Civil va utilitzar evidències obtingudes en un altre procediment instruït el 2007 per un jutjat de Torrent (València), que es va saldar amb 253 quilos de cocaïna intervinguts i amb sis detinguts. Precisament, un d’aquests sis arrestats, Fernando M.M., és un dels homes que ara han estat absolts.

La investigació inicial

L’any 2010, la Guàrdia Civil va traslladar al jutjat que, «segons la informació rebuda», aquest individu hauria organitzat des de la presó de Picassent -on compleix condemna- un nou enviament de substància estupefaent, amb data d’arribada imminent, i amb el mateix ‘modus operandi’ que al 2007. En aquella ocasió, els traficants van introduir a través de l’Aeroport de Barajas cocaïna pura oculta en un carregament de cacau en pols i bananes provinent del Perú. La policia espanyola va poder interceptar la droga a València, a l’interior d’una furgoneta.

L’institut armat va assegurar que, per portar a terme la segona operació, Fernando M.M. se serviria de diversos membres de l’organització, alguns dels quals es trobaven en parador desconegut. La policia assenyalava a Pablo S.M. com un dels implicats. De fet, aquest individu ja va aparèixer vinculat a l’operació del 2007: a l’interior de la furgoneta on viatjava la droga es van trobar uns albarans d’entrega de l’empresa per la qual treballava; el seu nom sortia en una llibreta amb apunts bancaris, i també se’l nombrava en converses telefòniques que aleshores van ser intervingudes.

El 2010, l’institut armat va fer un seguiment a aquest veí de Vila-seca (Tarragonès) i en va investigar el patrimoni, sense obtenir indicis rellevants. Tot i això, la Guàrdia Civil va sol·licitar al jutjat d’instrucció número 5 de Tarragona la intervenció de la seva línia telefònica. Segons l’Audiència, la jutgessa no va actuar de forma proporcionada, ja que la Guàrdia Civil no va explicitar les fonts de les quals va obtenir les sospites de la possible comissió d’un nou delicte i, en qualsevol cas, podia haver sol·licitat una ampliació de les actuacions de l’any 2007.

La nul·litat de les intervencions telefòniques

En la sentència, el tribunal de la Secció Quarta es pregunta quina és la font d’una informació que creu«del tot inconnexa i mancada de base indiciària sòlida» com per permetre a la jutgessa acordar la mesura d’intervenció. A més, sosté que les dades obtingudes en l’operació del 2007 poden servir de base per justificar la investigació, però en si mateixos no integren indicis, ja que en el seu cas ho serien de la causa a la qual van donar origen en aquell moment.

El tribunal critica que Pablo S.M. va ser objecte d’una investigació policial«en extrem superficial» i conclou que, tot plegat, conforma«la simple comunicació d’una sospita»policial. Les dades indiciàries aportades per la Guàrdia Civil, afegeix, es limiten a una referència al modus de vida de l’investigat i al seu dia a dia que «és sospitós per a la policia, però insubstancial per a nosaltres».

L’Audiència retreu a la Guàrdia Civil que les sospites no poden nodrir-se, per si soles, dels fets del 2007, per molt que hi coincideixin alguns dels implicats. A més, si es nodreixen d’altres fonts de coneixement, diu que «han d’expressar-se en l’ofici policial perquè la jutgessa pugui realitzar el control exigit», atès que se sol·licita una mesura que afecta un dret fonamental de les persones.

En resum, el tribunal accepta els plantejaments de l’advocat de la defensa, Gerard Amigó, i afirma que «fora dels fets del 2007, la pobresa i manca de concreció de les aportacions de l’ofici fa que tot el seu contingut informatiu s’esgoti en l’afirmació de l’existència d’una possible i imminent operació de tràfic de drogues, sense un sol factor objectiu que basi tal pronòstic».

Com a conseqüència, els magistrats remarquen que no és possible desconnectar cap dada obtinguda de les informacions telefòniques i conclouen que la declaració de nul·litat s’ha d’ampliar a la resta de diligències. Així, tot i que les intervencions van acabar confirmant les sospites que l’organització preparava un nou enviament de droga des del Brasil amb destí a la costa Mediterrània, els processats han estat absolts i la fiscalia no ha pogut recórrer la sentència davant la manca de proves vàlides.

La sentència rebla que, malgrat el «desert informatiu» existent, la jutgessa d’instrucció va donar cobertura a «simples sospites policials mancades de fonament, o amb fonament, però desconegut en tant que no va ser comunicat al jutjat» i recorda que els pressupòsits establerts per acordar una intervenció telefònica han de passar un filtre«molt exigent» que, en aquest cas, no ha estat superat.