El primer descendent jueu que podrà votar al 26-J és d'origen tarragoní

José Nelson Caballero té 57 anys, en fa 25 que exerceix de traumatòleg en pediatria, serà el primer jueu amb antecessors a Espanya que podrà votar a les eleccions generals, i és fill d’antics tarragonins. Caballero viu actualment als Andes, a la ciutat de Salta, fill d’una família jueva que va ser expulsada de Falset fa més de cinc-cents anys enrere. Després de l’aprovació del Reial Decret 893/2015, que garanteix la nacionalitat espanyola a tots els jueus que puguin demostrar les arrels al país, Caballero va iniciar tots els tràmits per aconseguir la nacionalitat i, ara, tres anys després, l’ha aconseguit. Aquesta fita el converteix en el primer que tindrà dret a vot en aquestes eleccions, tot i que ell assegura que aquest no era el seu objectiu.

«Perquè és just. Perquè és de justícia», aquestes van ser les paraules que li va dir la vicecònsol d’Espanya a Argentina a Caballero, i que el van acabar de convèncer per endinsar-se en el complicat procés burocràtic que comporta demostrar les arrels jueves a Espanya. De fet, Caballero explica que va ser el seu ajut el que li ha permès poder rebre la nacionalitat. «Em va dir que li portés tots els documents que tingui, probatoris del meu origen sefardita, per iniciar els tràmits per a la ciutadania espanyola», explica Caballero. «Els jueus sefardites sentim el nostre origen, ens diem sefardites i parlem sefardita, on sigui que visquem. Sfarad és la nostra Terra Original» assegura Caballero, qui remarca que, com a Argentí de naixament, sent Espanya com la seva «mare pàtria». Caballero utilitza les paraules del Rei durant la presentació del decret, per tal de defensar la seva decisió: «Als sefardites no els motiva el rancor, solament l’amor a Espanya». El sefardita es fa seves aquestes paraules i assegura que l’únic motiu que el mou a demanar la nacionalitat és «l’amor per la nostra terra originària».

Caballero va rebre la notícia a través d’una carta oficial, i assegura que no hi ha paraules per descriure el que va significar per a ell. «D’aquesta història, la del desterrament dels sefardites d’Espanya, els Reis, ministres, diputats i tots, hem d’aprendre que no es desterra gent per causes religioses, econòmiques, culturals o el que sigui que els convingui al moment», reflexionava Caballero. El sefardita assegura que un fet com aquest «jurídicament no prescriu i humanament no s’oblida» i que per això, 524 anys després, «els reis van a haver de demanar perdó i fer justícia».

A més, Caballero considera que la reparació per l’expulsió dels sefardites no és problema del Govern actual, sinó d’Espanya: «Som tots espanyols, sense excepció d’un, visquem on visquem, sense que ningú que s’amagui ni que estigui obligat a renunciar a la seva fe». La setmana passada Caballero va visitar Tarragona, concretament Falset, per tal de participar de la inauguració d’una placa commemorativa en homenatge als sefardites expulsats.