Salut
El 7% dels adolescents de la ciutat pateix trastorns alimentaris
La majoria desl afectats són noies entre 13 i 14 anys que presenten quadres de bulímia i anorèxia
«Actualment tenim més casos de bulímia que d’anorèxia, tot i que l’anorèxia està tornant a créixer, com va passar fa uns anys», diu Sánchez. De fet, la presidenta assegura que la majoria de pacients «debuten» amb conductes anorèxiques que, amb el temps, acaben desenvolupant-se en bulímia. Això és perquè «en principi costa més l’anorèxia perquè suposa una restricció, una conducta de reducció i selecció molt controladora». És una conducta molt dura i al cap d’un temps «pot més la gana, l’impuls i el descontrol emocional». Aquesta evolució normalment causa diagnòstics mixtes, a un pas entre l’anorèxia i la bulímia. A Catalunya hi ha més de 200.000 casos.
Signes d’alerta
Les famílies poden detectar alguns símptomes o conductes que poden significar que l’adolescent està desenvolupant un trastorn alimentari. Més enllà de la pèrdua de pes sobtada, els detalls més reveladors són els canvis de conducta i de caràcter. Normalment, la persona que pateix trastorns alimentaris estarà més trista i irascible, s’enfadarà més fàcilment i també tindrà un estat d’ànim més fràgil i voluble. A més, socialment estarà més distant, es voldrà relacionar menys amb la família i amb els amics. Pel que fa als àpats, deixaran de voler menjar en família i posaran excuses com que ja han menjat fora o que tenen molta feina i prefereixen menjar sols a l’habitació. Es poden detectar també canvis en els resultats acadèmics, que podrien passar a ser molt millors, o bé molt pitjors.
A l’ITA arriben una gran quantitat de pacients derivats des de Tarragona. És la segona província que més en deriva, només per sota de Barcelona, que té molta més població.