«La nostra intenció era cantar nadales al Barri Gòtic de Barcelona»

—L’any 2012 neix Quartet Mèlt.

—Ariadna Olivé: Vam coincidir al Cor de Cambra Anton Bruckner de Barcelona. Un dia vam decidir sortir pels carrers del Barri Gòtic a cantar nadales.

Magalí Sare: A partir d’aquí, persones conegudes ens demanaven col·laboracions. Però va arribar un dia que vam fer el nostre primer concert en solitari, va ser als Guiamets.

—Com us atreviu a entrar en un concurs de televisió?

—Oriol Quintana: L’any anterior havíem presentat la sol·licitud per participar a ‘Oh Happy Day’, però ens van dir érem pocs membres. L’any següent els requisits van canviar i ja ens vam poder presentar. En un primer moment vam ser molt escèptics, ja que no érem el perfil típic del concurs.

—Què va significar la participació a ‘Oh Happy Day’?

—Ariadna: Compaginar aquest gran projecte amb la resta d’activitats que fèiem era un repte personal. Havíem d’encaixar totes les peces, i ho vam aconseguir amb èxit.

Magalí: Sabíem que si participàvem al concurs, la nostra vida canviaria.

Oriol: A mi em va servir, entre altres coses per conèixer repertori.

—Quina era la intenció quan neix el Quartet?

—Oriol: Volíem traslladar el món coral a un quartet, que cada veu la cantès una persona. Portar a l’extrem aquesta responsabilitat resulta molt motivant.

Eloi Fort: Formar el quartet va significar cantar el que voliem.

—Un abans i un després de ‘Oh Happy Day’?

—M: Abans del concurs televisiu ens trobàvem en un moment baix amb pocs concerts, perquè el quartet no era la nostra prioritat.

O: El concurs va servir per impulsar aquest projecte cap al centre de les nostres vides.

—D’on ve el nom Quartet Mèlt?

—M: Quan ens vam conèixer dèiem molt la frase «Això és mel», quan ens referíem a alguna cosa que ens agradava molt.

O: La paraula va anar degenerant, i fins i tot s’hi va afegir una ‘t’ i un accent.

—Què us fa especials?

—O: Crec que no som nosaltres, sinó la novetat. La gent ha vist una cosa que no estava acostumada a veure. Un quartet cantant com un cor.

E: Sembla que a partir de nosaltres s’han conegut més quartets.

—Com és la vostra relació personal?

—M: Només ens veiem per feina, però si m’aturo a pensar me’n adono que els estimo molt.

O: No quedem per sopar, però amb ningú he sopat tantes vegades com amb ells.

—Com és l’Eloi?

—M: Té un to i un humor molt tarragoní.

O: Té molta empenta i les idees molt clares. És el que tira més endavant. Si fos per nosaltres, encara estaríem discutint si presentar-nos o no al ‘Oh Happy Day’.

—Perquè serveix la veu?

—M: La veu és molt valuosa, s’ha de cuidar molt bé i s’ha de saber utilitzar adequadament.

O: Serveix per comunicar en el sentit més ampli de la paraula.

E: Musicalment parlant, crec que la veu és l’instrument més perfecte i amb el qual una persona és més capaç d’emocionar-se. Però com que la tenim tots, sovint no la valorem.

—Quina és la cançó que us identifica?

—A: ‘Masterpiece’, de Paul Drayton. És una peça que dura 12 minuts, i va ser un dels nostres primers reptes.

—El programa ‘Oh Happy Day’ què ha significat en el món de les corals?

—M: Crec que a partir d’aquest programa han nascut nous grups corals que canten música moderna.

E: Jo crec que el món coral aprecia que hàgim guanyat nosaltres el concurs, en definitiva som els que millor representem els cors tradicionals i populars. Les nostres interpretacions de ‘Ton pare no té nas’, ‘Muntanyes del Canigó’ i ‘La Gallineta’ ho demostren.

—Què hi podem trobar al vostre primer disc ‘Maletes’?

—A: Hi ha una mica de tot. És un recull de cançons de totes les etapes viscudes. També hi trobem una peça composta per la Magalí, que es diu ‘Madame Li’.

E: El disc es diu ‘Maletes’ perquè per nosaltres cada maleta és una experiència i cada experiència una cançó. Les maletes tenen en comú que les portem nosaltres.

—Quin lloc ocupa la música a les vostres vides?

—O: Sempre ens ha acompanyat. Quan et prens la música com una manera de viure és molt difícil despendre’s d’ella. És com quan fas un amic i esdevé una peça important a la teva vida.

M: Jo no podria viure sense la música.

E: És l’art més popular de tots. Entra per tots els sentits i emociona molt.

—Què passarà dissabte i diumenge al Teatre Tarragona?

—M: Els d’aquest cap de setmana són dos concerts molt especials de la gira perquè són amb banda, la resta són a ‘capela’.

—Què significa per l’Eloi actuar a Tarragona?

—E: Fa dos anys vam actuar al Cafè Metropol amb 30 persones de públic. Enguany, omplirem dues vegades el teatre Tarragona, cobrarem el doble i portarem un repertori bastant similar. Aquestes dades són curioses. Per mi venir a Tarragona és especials, és casa meva i hi haurà els meus amics i familiars. Això significa la culminació d’una feina que porto fent molt de temps i que mai s’havia valorat.