«Respecten molt als estrangers, tothom t'accepta»

Les ganes d’aconseguir trobar feina i continuar els estudis musicals van portar a la jove Sonia Tomegros, de Vila-rodona, fins a Melbourne, Austràlia. Fa més de dos anys que hi viu. Ara, treballa com a professora de natació i és triatleta.

—Va ser molt sorprenent el canvi?

—El canvi va ser realment molt dur, molt més del que m’esperava. No pel fet d’estar a 17.000 quilòmetres de distància de la família i els amics i les deu hores de diferència horària, sinó perquè, per primera vegada a la vida, havia de pagar un lloguer, factures de tot tipus i la compra diària.

—Quines són les principals diferències?

—Respecten molt la natura i la seva fauna i, sobretot a Melbourne, mostren molt respecte cap als estrangers. Mai m’he sentit discriminada o espantada, cosa que la meva parella, que és romanés, sí que va sentir a Tarragona. La majoria de la població és molt amable i mai he vist alguna persona que faltés el respecte o mirés per sobre l’espatlla a algú altre per com anés vestit, la seva condició social o per la seva forma de ser. Aquí tothom accepta a tothom, Gairebé mai m’he sentit així a casa.

—Els indrets més destacats?

—Encara que Melbourne no és la ciutat més turística d’Austràlia, és un lloc «per fer» i no «per veure». Molta gent no sap que aquí hi ha un gran culte al cafè i, possiblement, sigui un dels millors llocs del món per beure’n mentre fas el brunch. A més, té un altre punt molt fort que és la multiculturalitat, la diversitat de restaurants i d’esdeveniments. Cada nit tens música en directe, exhibicions o teatre en algun punt de la ciutat. No tenim sol tots els dies, però Melbourne no és pas avorrida!

—Com s’està vivint la crisi?

—No n’hi ha. Però crec que n’hi haurà i, de vegades, em recorda una mica Espanya fa deu anys. La política està una mica de cap per avall perquè el sistema educatiu i sanitari cada vegada empitjora més, però gairebé tothom té feina i el salari és molt alt, així que tenen molt bon nivell de vida i de moment ningú pateix.

—Què destacaria de la manera de treballar?

—Crec que es valora molt el temps familiar i en la majoria de llocs de feina tenen cura de la vida privada del treballador. A més, acostumen a ser molt flexibles per tal d’adaptar l’horari a les necessitats del treballador.

—Així, és un bon lloc per trobar feina?

—Sí, sempre i quan tinguis un coixí econòmic bastant gran des de casa, ja que trobar feina com a estudiant internacional o com a working and holiday visa és molt dur i les feines inicials no et permeten estalviar. A més, la inversió que s’ha de fer per venir fins aquí és molt gran.

—Li ha passat algun fet curiós?

—El març de l’any passat vaig decidir començar a entrenar triatló (sense haver fet cap esport abans). Tota la roba d’entrenament que tinc és la que els meus companys ja no usaven i em donaven. Vaig tenir sort i vaig poder competir perquè una altra companya d’equip es va quedar embarassada i em va transferir, sense cost, les tres carreres que li quedaven de la Gatorade Series. Allò que ningú s’esperava era que el 21 de febrer aconseguís el tercer lloc al pòdium del meu grup d’edat i la primera a Portarlington, entre d’altres. . M’ho he guanyat a pols perquè m’he esforçat moltíssim, però ha sigut tota una sorpresa!