«No li diguis a qui ha perdut un nadó allò que no li diries a qui ha perdut un familiar»

El proper dia 22 de juny a les 19:00 hores a la sala d’Àmbit Cultural de El Corte Inglés, tindrà lloc una conferència que aborda un tema del que no s’acostuma a parlar a la nostra societat com és la mort d’un fill que encara no ha nascut o bé que acaba de fer-ho. Serà una conferència per parlar d’un fet: el sentiment de pare o mare va més enllà de la mort.

—Com explicaries què és la pèrdua perinnatal?

— Quan parlem de mort perinatal ens referim a les morts dels nadons d’entre 28 setmanes de gestació i els primers 10 dies de vida... A mi m’agrada més parlar de mort gestacional i neonatal. Així cap bebè queda fora i amb aquests dos termes tots els nadons, petits que fossin, tenen el seu lloc. Aquest succés deixa una empremta molt dolorosa en la família i caldrà tenir molta cura del procés de dol que segueix a la mort.

— Quin impacte té en la parella que pateix la pèrdua d’un bebè abans de néixer?

— Cada família té la seva pròpia manera d’afrontar la pèrdua, però en termes generals és un fet devastador. Hi han moltes il·lusions dipositades en aquest fill. Quan arriba l’embaràs, tota la teva vida ja te la imagines amb el teu petit i quan mor, no només el perds a ell, també se’n van el present i el futur. Moltes persones asseguren que mai es supera la mort d’un fill. Jo penso que l’objectiu és poder integrar a aquest fill en la teva vida. Acceptar que va morir (amb tot el dolor i l’amor que això comporta) i poder continuar el teu camí amb el seu record i agraint que formés part de la teva vida.

—Estan preparats els hospitals per afrontar aquest tipus de situacions?

—Qui ha d’estar preparat és el personal que hi treballa als hospitals. No cal res d’especial, a nivell d’infraestructura, per a rebre un naixement sense vida o una mort sobtada neonatal, tan sols que el personal sigui sensible, empàtic i tingui ganes de fer bé la seva feina. Atendre a uns pares que han perdut al seu nadó es senzill si fas servir el sentit comú. Les famílies només volem intimitat, suport i que ens orientin per poder decidir què i com passarem les últimes hores junt al nostre fill que ha mort o que morirà en les propers dies.

— Què cal tenir en compte?

—Una cosa ben senzilla: els desitjos de la família. L’equip hospitalari hauria de poder estar orientat per algun professional especialitzat en aquest tipus de dol i, així, poder suggerir a la família aquelles accions que acostumen a ser favorables, com per exemple: veure al nadó, acomiadar-se d’ell sense límit de temps, fer l’empremta de mans i peus, realitzar fotografies, que la resta de familiars també puguin conéixe’l...Oferir totes les variants possibles i respectar, en última instància, els desitjos personals de cada família vers al seu bebè.

— I què és allò que no s’hauria de dir mai a una família que viu aquesta experiência?

—Al llibre de La Cuna Vacía la Mª Àngels Claramunt diu «no li diguis a algú que ha perdut un nadó allò que no li diries a qualsevol que ha perdut a un familiar», i això sempre ho repeteixo (amb el seu permís), ja que em sembla clau i fàcil de recordar. I si no saps que dir, sempre es millor no dir res que citar una frase d’aquestes típiques (pre-cuinades que dic jo) com ara: «sou molt joves, en tindreu més», «la natura es sàvia» o «total, només era un fetus». La gent no les diu amb mala fe, però tampoc les pensa. Si l’entorn utilitzés el sentit comú, cap d’aquestes frases se’ns passaria pel cap. Abans de dir res, pensa que si aquella frase aporta quelcom o només suma dolor al dolor...

— Durant la xerrada es presentarà un projecte anomenat Stillbirth, en què consisteix?

—El projectes Stillbirth de la Norma Grau, que és psicòloga i fotògrafa professional, és un recull de reportatges fotogràfics de famílies que hem perdut a algun fill durant la gestació o al poc de néixer. Ella també participarà a la conferència. Podeu trobar més informació a www.proyecto-stillbirth.org