La millor forma de passar l'estiu

Aprendre, jugar, fer esport i, al final, entrar a l’aigua per refrescar-se en finalitzar una jornada dura de treball. Aquesta és la idea amb la qual va néixer el Tarragona Estiu Camp (TEC), l’edició del 2016 del qual va donar ahir el tret d’inici a les instal·lacions del Col·legi Sant Pau.

Una trentena de nens i nenes han iniciat el TEC aquesta setmana, tot i que s’espera que uns 300 joves passin per les instal·lacions del Sant Pau al llarg de tot aquest estiu. Així ho detalla Natalia Bru, coordinadora del Campus, juntament amb Joaquín Valencia. Bru destaca que «rondem les mateixes inscripcions que l’any passat. Ara, en la primera setmana, som menys del que és habitual en el campus, i és a mitjans de juliol quan més nens s’apunten a les activitats». El TEC compta amb moltes activitats, dues d’elles novetats d’enguany, com són el TEC Atletisme i el TEC Teen, dedicat a nens i nenes que cursen l’ESO. «La resta, tot igual: bàsquet, futbol, multiesport, dansa, casal, piscina...», un gran nombre d’activitats que fan gaudir d’allò més als joves. A més, el tret diferencial és que «tenim professorat que són nadius anglesos», per tal que els participants puguin aprendre aquesta llengua al mateix temps que es diverteixen.

Ahir al migdia, la piscina era una de les dues activitats en marxa. Els nens, amb els elements de seguretat necessaris, van fer una clara demostració de com saben llençar-se a la piscina. Al mateix temps, un altre grup, d’una vintena de joves, romania a l’aula amb quatre monitores, on aprenia, alhora que jugava. Quatre monitores, perquè n’hi ha d’haver una per cada set nens, un fet inqüestionable per a l’organització del TEC. Activitats de tot tipus, des de pintar, fins a escriure el propi nom.

No paren a l’estiu

I és que aquests nens, de tres o quatre anys, estan començant a formar-se, i els seus pares saben que la millor manera de fer-ho és no aturar les lliçons durant l’estiu. «Què pintes?», reblava una de les monitores. El nen, a la seva, pintant cercles de color negres, deia: «És PortAventura!». «Molt bé», li responien. Una estrella pintava una nena, o un caragol un altre. Molt ben dibuixats, per cert.

Fins i tot, aquest diari va ser testimoni de la celebració d’un aniversari en tota regla. La Paula va fer quatre anys, i les monitores li van preparar una festa inesperada. «És l’aniversari de la Paula!», deien, mentre li col·locaven una corona al cap i els menuts la felicitaven cantant. Això sí, en dues versions. La primera, en català i la segona, en un més que correcte anglès.