Societat
El quiosc del Serrallo canvia de propietaris
En Matías i la Rosa, antics propietaris de Cal Matías, deixen enrere una etapa i en comencen una altra, lluny de diaris i gominoles
Els pares d’en Matías van decidir embarcar-se en l’aventura del quiosc l’any 58. La gent gran del Serrallo assegura que recorden al Matías darrere del taulell des dels sis anys. Ara fa 32 anys, ell i la seva dona van decidir posar-se al capdavant del negoci. «El quiosc ha estat tota la nostra vida. Ens ha donat moltes satisfaccions, però ara ja estem cansats», explica en Matías. El matrimoni ha decidit traspassar el negoci. «Fa molts anys que fem el mateix cada dia i sense tenir mai festa. Volem viure tot el que no hem viscut fins ara», expliquen.
Pel Matías era molt important mantenir l’essència del quiosc i que tot continués com fins ara però sense ell. I és que el Serrallo no es comprèn sense un Cal Matías. El nou propietari, en Rafel, té la intenció de continuar tant amb el nom com amb la manera de fer.
Tots els serrallencs han entrat, com a mínim una vegada, al quiosc del barri. L’amor palpable entre la parella ha traspassat l’àmbit familiar, i s’ha vist reflectit darrere del taulell. Després de tants anys, en Matías coneix els noms de tots els veïns i el diari que es llegeixen, i «això és una part molt important del negoci tradicional i de barri», explica en Matías. «Estar al capdavant del quiosc del Serrallo és especial: sempre entren els mateixos, la qual cosa ens ha permès conèixer a moltes persones i estimar-les», afegeix.
Aquests últims mesos han estat durs per la parella. A poc a poc s’han acomiadat del que fins ara era la seva vida. Pel Matías, deixar enrere una etapa i començar-ne una altra ha estat un gran esforç, però amb l’ajuda de la família ho ha aconseguit. Els més petits del barri, que habitualment entren a comprar gominoles al quiosc, es van acomiadar d’ell d’una manera especial. «No et veurem més?», preguntaven els nens. En Matías, durant la festa que va tenir lloc ahir davant del quiosc, no va poder reprimir les llàgrimes d’emoció. Mai més podrem trobar a la Rosa i en Matías darrere del taulell, però els podrem veure pels carrers del Serrallo.