Els 'vells pescadors' del Serrallo estrenen la Llar «alternativa»

Els vells pescadors del barri del Serrallo (com ells s’anomenen) «i tots els vells que no siguin pescadors també», com s’afanyava a dir algun dels veïns, tenen des d’ahir un nou local a la seva disposició. La Confraria de Pescadors és la propietària des de fa anys d’aquest espai de dos pisos al carrer Salou del barri, però l’havia cedit temporalment a l’associació de veïns. Una vegada l’entitat veinal presidida per Ferran Diago es va traslladar a un local de la primera planta de la Confraria, l’espai originari va quedar en desús.

Van ser els homes grans del barri, els qui van demanar a la Confraria un nou espai de lleure ja que, des de la inauguració de la nova Llar de Jubilats del carrer Espinach, les desavinences amb el grup de dones grans havien estat continues. Uns volien practicar unes activitats, i d’altres, altres de tipus ben diferent. «Homes i dones junts, no lliguem. Allí ens faltava aire», s’afanyava a repetir ahir Javier Viscarro, president dels Armadors i un dels més actius a l’hora d’impulsar aquesta llar de jubilats alternativa a l’oficial, propietat de l’Ajuntament de Tarragona.

La idea que tenen ells és que aquest nou espai anomenat Llar Avi pescador, sigui exclusiu per a homes, i que la llar municipal passi a ser territori de les fèmines. Ells volen jugar a cartes i a jocs de taula, elles volen realitzar cursets més tranquils, sense tant de xivarri. Amb tot, ahir, en la inauguració oficial, a l’una del migdia, amb les autoritats, també van ser moltes les dones del barri que es van voler acostar per veure el nou espai. Les tasques de reforma han anat a càrrec de la Confraria, qui va encarregar repintar totes les parets, finestres i portes, col·locar el cartell i adquirir un gran televisor. El president de la Confraria, Esteve Ortiz, brindava amb els contents inquilins.

D’entre la vintena d’assistents a la inauguració, cridava l’atenció la presència del pare Joaquim Gras, mossèn de l’església de Sant Pere del Serrallo, qui va haver de sortir en acabar la missa en honor del seu patró, ràpid i corrents, amb el vestuari eclesial, perquè els veïns li havien demanat expressament que no faltés, per beneir l’espai. «És una cosa que no fa mal a ningú. Tot és per fer créixer la germanor i l’harmonia», explicava el mossèn.