Fins a 28.168 signatures demanen la dimissió del conseller Antoni Comín

De fet, aquesta queixa s’ha convertit en una de les més criticades per part dels pares i mares que, en els darrers mesos, han patit per l’estat de salut dels seus fills. En clau tarragonina, la tieta àvia d’una de les menors afectades, Clara Casado, lamenta que «van tardar a fer un bon diagnòstic. L’equip mèdic va dir que estava bé, que no tenia res més que una grip corrent. Després, a casa, la nena va passar a dormir tot el dia, encara que ja no tenia febre i entenem que el virus el devia seguir portant, però el virus va acabar afectant el cervell». El cas de la petita Isabel també va tenir major complexitat, ja que «la seva reacció va ser diferent de la que havien tingut els altres infants i no sabien ben bé com actuar», explica Casado.

A la vegada, com a familiar de la nena afectada, la tarragonina assegura que «hi ha hagut molts enganys, la gent no podia ser conscient dels fets que estaven succeint perquè no ho explicaven. Jo em vaig haver d’assabentar a través d’un missatge d’alerta que circulava a través del WhatsApp». De fet, en la petició tramitada a través de la xarxa destaquen que «la primera vegada que el conseller Comín parlava a la televisió al voltant de l’enterovirus, aquest va assegurar que només coneixien l’existència d’un únic cas i un protocol exigent per atendre’l». En aquest sentit, Oscar Aymerich subratlla que «hi havia molts casos i demano la dimissió del conseller per mentir sobre un protocol tardà i ineficaç, per no donar la cara, no informar correctament sobre la situació, per les negligències i per jugar amb les vides dels infants».

Per tal que aquestes signatures arribin a bon port, entre els afectats s’estan plantejant crear una plataforma d’afectats, però encara no hi ha res decidit. «Hi ha famílies que volien crear un grup o una plataforma per fer pressió, però encara no s’ha arribat a cap consens», afegeix Casado.

A més, en el cas que es volgués arribar més lluny, es necessitarien, almenys, 50.000 signatures per tal que es pogués impulsar una Iniciativa Legislativa Popular a Catalunya, a través de la qual es reclamés major informació o altres protocols sanitaris.

A través del portal Change.org també es poden llegir els comentaris que ha escrit tot aquell que ha firmat la petició. Entre aquests, hi ha diverses persones que asseguren que «el meu fill havia donat positiu en enterovirus, però no ens ho van voler posar a l’expedient mèdic. Només van escriure encefalitis, deixant-se el detall que havia estat provocat per l’enterovirus».

L’alerta mediàtica per l’aparició d’un brot d’enterovirus va conèixer-se a meitats del maig, encara que els casos existien des del desembre. En un primer moment, només es parlava de 7 o 8 menors afectats, però actualment aquesta xifra ja ha ascendit fins a 101, tal com actualitzava les dades el mateix conseller, Antoni Comín, la setmana passada. Entre aquests, sis infants continuen ingressats en diversos hospitals del país, tres dels quals es troben a la Unitat de Cures Intensives (UCI). Comín va assegurar que la corba epidemiològica del brot «va disminuint, tot i no haver finalitzat».

Cal recordar també que un menor afectat per enterovirus va morir a Mataró, a meitats de juny, encara que no es va determinar que aquest virus fos la causa. També va morir una menor a Reus i una altra nena va quedar-se tetraplègica arran d’aquest virus. Des de Salut recorden que les infeccions d’enterovirus es transmeten fonamentalment per via fecal-oral i respiratòria.