«Res és permanent, en qualsevol moment les coses poden canviar 180º»

El tarragoní Ignacio de las Cuevas fa temps que volta pel món. La seva carrera professional vinculada a una ONG que ofereix formació en l’àmbit hoteler amb persones amb pocs recursos l’ha dut al sud-est asiàtic. Des de 2012, viu a Yangon, la capital cultural del país.

—Què el va portar a Myanmar?

—Fa 15 anys que visc fora de Tarragona. En començar la carrera tenia clar que marxaria a explorar una mica el món. Des de petit, els meus pares em van donar la possibilitat de viatjar i suposo que són responsables de la meva passió per viatjar, conèixer gent diferent, altres costums i en definitiva, ampliar la meva visió del món.

—Quina va ser la primera impressió en arribar al país?

—La primera vegada que vaig ficar un peu a Myanmar va ser el 2006 com a turista. Aleshores, vaig tenir la sensació de tornar molt enrere en el temps. El nombre de vehicles era molt escàs, les carreteres no estaven asfaltades i la major part dels edificis estava en un estat deplorable, etc. Al camp, no hi havia aigua corrent, ni electricitat, ni telèfon. D’altra banda, em va captivar l’amabilitat i la rebuda càlida dels locals.

—En què es diferencien Tarragona de Yangon?

—Viure al tròpic és una altra història. La noció del temps és diferent i també la manera com es viu. Tenim tres estacions: l’hivern, amb temperatures de 18-25 °C; l’estiu, amb temperatures que poden pujar fins als 43 °C, i l’època de pluges i ciclons. Un viu amb els paraigües a la mà, ja sigui per protegir-se del sol intens o dels monsons. A més, als joves els encanta anar al parc i amagar-se darrere dels paraigües per fer les seves coses... L’ambient que es respira cada dia pels carrers del meu barri, al voltant del mercat, és d’allò més variat. Hi ha una diversitat multicultural que pocs països poden igualar.

—Quins són els indrets més característics?

—A pocs minuts de casa nostra, tenim probablement el monument religiós més emblemàtic del país i que segons la llegenda, porta més de 2.500 anys aixecat, la Shwedagon Pagoda o la Pagoda daurada. Diuen que a l’interior de la Pagoda es conserven quatre reliquies de Budha d’un gran valor que cap altre temple budista al món pot igualar. A banda de la Pagoda, trobo fascinant la zona del centre o ‘downtown’. És en aquesta zona on els britànics van decidir instal·lar-se i ordenar el territori, de manera semblant a l’eixample de Barcelona. Els edificis colonials que hi ha són impressionants.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Quan em vaig instal·lar a Yangon, només hi havia 4 espanyols més. Recordo una conversa on parlaven de les grans dificultats a l’hora de treballar amb els locals. Sobretot, em va impactar les coses que van dir referent a la manca de sentit comú, a la manca d’iniciativa i al respecte per l’autoritat i la jerarquia. En aquests quasi quatre anys treballant a Yangon i a Nay Pyi Taw he viscut en primera persona aquestes coses que deien, tenien bastanta raó.

—Com s’està vivint la crisi?

—Actualment, el país està en ple auge. L’economia birmana està creixent un 8.9% anual, situant-se al capdavant de qualsevol altra economia mundial. El canvi polític que va començar a incubar-se el 2012, ha portat una sèrie de canvis socioeconòmics que mai s’havien vist. Tot i així, un quart de la població encara viu per sota del nivell de pobresa. L’actual govern ha de fer front a una gran quantitat de problemes que arrosseguen del passat.

—Creu que és un bon indret perquè els joves trobin feina?

—Fa temps que dic als meus amics que provin sort a Myanmar. No sé si es podria dir que és el nou El Dorado, però és un pais que s’està obrint al món. Té una quantitat inimaginable de recursos, una situació geopolítica excepcional i que necessita professionals per portar endavant el creixement del país.

—Li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Viure a Yangon és una aventura constant. És la jungla en el sentit ampli de la paraula. Es viu de manera frenètica, sense planejar gaire. Al mateix temps, hi ha molta incertesa perquè, com diuen els budistes, res és permanent, i en qualsevol moment, ja sigui per una causa natural o per un canvi polític, les coses poden donar un canvi de 180 graus.