L'Ajuntament de Tarragona estudia eliminar 95 illes de contenidors soterrats

Els contenidors soterrats podrien tenir els dies comptats a Tarragona. Els tècnics de l’àrea de Neteja estan estudiant què fer amb les 95 illes instal·lades en la primera fase, entre el juliol del 2006 i febrer del 2007. La vida útil de la part mòbil de metall ha arribat a la seva fi després de 10 anys pel pas del temps i la degradació dels materials i, en aquests moments, s’està debatent si és més convenient reposar-los, o directament eliminar-los, tornant a reomplir amb formigó els forats de tres metres, i deixar-los definitivament segellats. En aquest darrer cas es recuperaria el model de plàstic Easy de la companyia Nord Engineering (els contenidors normals de la resta de la ciutat).

Aquestes 95 illes de cinc contenidors cada una, susceptibles de desaparèixer, estan repartides per tot el nucli urbà: al centre n’hi ha 61, als barris de Ponent 24, 6 més a Sant Pere i Sant Pau, i 4 a Sant Salvador. Al recompte global de Tarragona hi ha moltes més illes, de posteriors fases de construcció, però, en ser més recents i tenir encara més vida útil, l’Ajuntament no es planteja en absolut la seva retirada.

«Els contenidors soterrats són dels que més queixes rebem, pels problemes amb l’aigua», explicava la regidora de Neteja, Ivana Martínez, a Diari Més, tot referint-se a les reiterades denúncies dels veïns per les males olors del líquid procedent de les deixalles que s’acumula al fons dels forats i que es converteixen sovint en un focus de rates i paneroles.

S’hi suma el gran manteniment que suposen, en comparació dels normals: per netejar una illa soterrada els operaris triguen entre dues i tres hores (cal aixecar-los, intruir una succionadora per xuclar els líquids i aplicar els productes de neteja). Una altra de les problemàtiques amb què l’Ajuntament s’ha trobat des del 2006 és que en ser fixos, es creen moltes tensions amb comerciants: «Quan obren un restaurant al davant, no els pots moure de lloc, els soterrats s’han de quedar allà. És un handicap», apuntava Martínez.

Però el principal problema ve pel vessant administratiu. Aquestes 95 primeres illes, que van tenir un cost de 7.118.071 milions d’euros, van ser finançades al 80% amb fons de la Unió Europea (l’altre 20% el va pagar l’Ajuntament). Cal veure ara si legalment es pot donar per amortitzada la construcció d’aquests espais i canviar de model sense rebre una penalització per part de l’organisme europeu. Els dubtes del consistori també afecten al paper de Fomento de Construccions y Contratas (FCC), la concessionària de la recollida i neteja a la ciutat. No està clar exactament quin ha de ser el seu paper: si la companyia ha de costejar els nous contenidors normals o com hauria de ser la reorganització. Per donar resposta a tots aquests dubtes, diversos departaments de l’Ajuntament, com el jurídic i el de contractació, es troben en aquests moments treballant en el tema. Un cop s’arribi a una conclusió, el plenari municipal haurà de donar el vistiplau a la mesura, ja que l’àrea de neteja té el contracte únic més gran de tot l’Ajuntament.

Decisió a finals d’any

La data que es marca la regidoria de Neteja per prendre una decisió definitiva és a finals d’any. S’haurà de dictaminar si és més beneficiós des del punt de vista econòmic emprendre la renovació de les peces mòbils dels contenidors soterrats i mantenir el model actual, o si és més rendible començar a eliminar els soterraments.

Sigui com sigui, cal recordar que aquest model de contenidors va arribar a la ciutat com una mena de revolució en la recollida de residus. En aquell moment gairebé tothom veia més avantatges que inconvenients: tenien més capacitat, era més difícil sostreure’n les restes, afavorien el reciclatge, reduïen l’impacte visual, etc.