«Els australians no cuinen, sempre mengen 'fast food' o en restaurants»

La manca d’oportunitats i les ganes de progressar professionalment fora del país, han dut al reusenc Ernest Camps fins a Austràlia, a Sydney. Fa cinc mesos que hi viu i actualment treballa com a obrer de la construcció a la companyia Perfect Contracting.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar?

—Només en arribar, el fet d’haver de pujar al taxi per la part esquerra del cotxe, com a copilot. El primer dia ja vaig fer una bona caminada per la ciutat per visitar el Harbour Bridge, Royal Botanic Garden i la majestuosa Opera House i la impressió és inexplicable. El CBD, el centre financer de la ciutat, és com un parc temàtic, tot il·luminat. En realitat, els primers dies ets com un nen petit a Disney World, tot t’al·lucina!

—Les principals diferències?

—La diferència més notable i a la qual encara no m’he pogut acostumar són els horaris. Dinen entre dos quarts de dotze i les dotze del migdia i sopen a quarts de set de la tarda. És molt curiós però, veure que la gent australiana no cuina. A la televisió, tenen el programa Master Chef i té força èxit, però només com a entreteniment, no per prendre’n exemple. Fa mesos que visc amb un australià i només l’he vist cuinar una vegada, sempre mengen en restaurants o compren fast food.

—Quins són els indrets més característics?

—El símbol de la ciutat és l’Opera House. És la marca comercial per excel·lència, conjuntament amb el dibuix del cangur, així com el Harbour Bridge. Destacaria també el barri de Surry Hills, on pots observar les típiques cases de dues o tres plantes amb el seu jardinet al portal i ple de restaurants i bars, tot molt acollidor. I, en temporada d’estiu, (tres quarts de l’any) les meravelloses platges! El camí de Bondi Beach a Coogee Beach és fantàstic! També mencionar Manly Beach (al nord de Sydney, passada la badia). Tot això sumat a les bbq’s gratuïtes que hi ha a cada platja. L’ambient de surf i l’esport fan d’aquestes platges un dels millors indrets per reconèixer la mítica, però no absoluta, cultura australiana!

—Com s’està vivint la crisi?

—Els australians viuen en la seva bombolla, és evident que hi ha gent pobre, molt pobre (un bon exemple són els mateixos aborígens que cobren un mínim subsidi de l’Estat); però la gran majoria no tenen problemes econòmics. Molts joves australians viuen com autònoms i les coses els hi van molt bé, i no tenen problemes en obrir nous negocis, ja que reben generoses ajudes de l’Estat. A Austràlia tenen una economia molt hermètica i el sistema els funciona perfecte! Un bon exemple d’aquests ingressos són els que efectuem els estudiants. Si vols estudiar, has de pagar un visat (primer ingrés); si vols treballar, segons la feina que vulguis desenvolupar, has de pagar unes taxes per treure’t una llicència i després poder treballar (segon ingrés). La quantitat d’estudiants que arriben de tot el món mensualment és impressionant així que no cal molta astúcia per veure el negoci. A més, també són molt exigents amb els temes dels visats. Si algú s’excedeix del seu termini, el van a buscar i l’envien al seu país d’origen sense problema.

—És un bon lloc per trobar feina?

—Un bon indret per escapar? Sense dubtar-ho, però poca gent pot dir l’expressió «arribar i moldre». És complicat trobar feines professionals, ja que l’Estat australià prioritza les contractacions de les empreses pels natius abans que per la gent estrangera. Però res és impossible, ni molt menys!

—Li ha passat algun fet curiós?

—Si ets fumador, és habitual que, almenys un cop a la setmana, et demanin un cigarro pel carrer. Encara que no sigui el gran costum, si els dius que no són molt amables. Però si els dius que sí, t’ofereixen 2 dòlars, com qui intercanvia pipes!

—Quin costum s’emportaria cap a Catalunya?

—Cobren per setmanes o cada dues setmanes i, sincerament, és perfecte! El lloguer de pisos també funciona així i et permet tenir un control complet dels teus ingressos i les teves despeses.