«La pizza es considera com una ració de verdura als Estats Units»

El tarragoní d’adopció Aleix Ribas –originari d’Eivissa– fa més de nou mesos que viu als Estats Units, a Houston. Li va sorgir l’oportunitat de treballar com a investigador a The Brown Foundation Institute of Molecular Medicine. És doctor en Nutrició per la URV.

—Quina va ser la seva primera impressió?

—Va ser vertiginosa en veure carreteres tan amples, de cinc o sis vies, cotxes enormes i edificis tan alts. Aquí tot és més gran: les cadires, els gots, els vàters, les taules als restaurants. Un supermercat d’aquí és com quatre Mercadones a Espanya!

—Quines són les principals diferències?

—Els horaris són diferents perquè la gent acostuma a dinar a les dotze del migdia i a les set del vespre, sopa. Els hàbits alimentaris són totalment destructius, per bona part de la població. A qualsevol hora del dia et pots trobar cua de cotxes per recollir una hamburguesa. Als menjadors de les escoles (m’ho han dit mestres que he conegut) serveixen hamburgueses, hot dogs, patates fregides, nuggets o pizza. De fet, la pizza es considera com a una ració de verdura als Estats Units, per molt que costi de creure. Els habitatges a Houston són iguals que el del Far West de PortAventura. La majoria de cases són de fusta. Només els gratacels del centre, companyies importants, hospitals i museus són com els edificis europeus.

—I en el dia a dia?

—Una altra diferència és que la gent no té en compte el medi ambient. Al supermercat porto el carro de la compra de tota la vida i les caixeres em miren amb estranyesa perquè no entenien per què no volia bosses de plàstic, si són de franc. Tenint en compte que Estats Units és el país del consumisme, qualsevol festivitat la celebren com una tradició i és l’excusa perfecte per a decorar la casa i comprar coses sense sentit.

També voldria destacar les diferències pel que fa al clima i l’entorn. Houston es troba al Golf de Mèxic i, per exemple, del juny al novembre tenim alerta de tornados i inundacions. A més, quan surts fora de la ciutat, la flora i la fauna és diferent, amb caimans, serps venenoses i rèptils de tota mena.

—Quins són els indrets més característics?

—Les atraccions més importants dins de Houston són els museus i als parcs de la ciutat, sempre s’hi fan activitats. També pots veure tot tipus de concerts, espectacles, partits de la NBA dels Rockets o beisbol. Al març, milers de persones omplen cada any l’estadi dels Texans (l’equip de futbol americà de la ciutat) durant tres setmanes per assistir al rodeo més gran del món. Una cita obligada és anar a veure la NASA, així com la multitud de parcs estatals o ranxos que et pots trobar. La veritat és que la natura que es pot percebre compensa d’alguna manera amb la pobra educació ambiental que tenen.

—Com s’està vivint la crisi?

—Dins dels Estats Units, Houston és important perquè hi ha el Medical Center més gran del món (és tant gran com Tarragona i només hi ha hospitals, facultats i centres d’investigació). També hi ha la indústria del petroli. Ara mateix, està en crisis i això s’ha notat perquè el preu de les cases ha baixat, ja que molta gent ha perdut la seva feina. Tot i això, com a membre del Medical Center, no estic notant la crisi fins al punt que cada setmana hi ha un centenar de nous treballadors que s’incorporen a aquesta gegantina roda.

—És un bon lloc per trobar feina?

—Si tens una bona formació i ets molt treballador, sens dubte que sí. Estats Units és el país de les oportunitats, però sobretot per gent ben formada i que no li faci por la feina. Per fer una comparació, ara mateix com estan les coses a Espanya, les empreses en cas que busquin gent per treballar, busquen becaris, estudiants o tècnics. Aquí és al revés, com més qualificat estiguis, més possibilitats tens.

—Quin costum s’emportaria?

—Els voluntariats. Aquí, molts jubilats aprofiten el seu temps lliure per ajudar als altres de forma desinteressada. Qui no t’ajuda amb l’anglès, t’ajuda amb els papers de la declaració de renda i qui no ho fa d’una manera, ho fa d’una altre.

—Què és el que més troba a faltar?

—La família i les persones més properes, així com el gosset dels meus sogres. També la terra, poder passejar pels llocs que tantes vegades he trepitjat, poder banyar-me a la meva platja preferida, respirar aire mediterrani i sentir l’olor a pi savines.