Un any d'espera perquè el psicòleg visiti el fill d'una família tarragonina

Una família de Tarragona ha d’esperar gairebé un any per tal que la psicòloga del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Tarragona –Grup Pere Mata– rebi el seu fill de dotze anys. El pare del menor, E.L., explica que «des de l’escola ens van dir que podria presentar dèficit d’atenció i que el portéssim a l’especialista». De fet, els pares detallen que, en els dos darrers anys, el menor havia baixat molt el seu rendiment acadèmic i, aquest darrer curs, els professors i l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) del centre educatiu van detectar dificultats d’aprenentatge i de relació social per part del seu fill.

Per aquest motiu, van dur el menor al CSMIJ de Tarragona, en una primera visita. El metge va observar símptomes compatibles amb el diagnòstic d’un trastorn de dèficit d’atenció (TDAH) i els diu que «en pocs mesos, tindran la visita amb el psicòleg». Tot i això, la data fixada és el juny de 2017.

En aquest sentit, els pares no entenen «com podem esperar un any perquè vegin al nostre fill i puguin fer un diagnòstic que determini si realment presenta TDAH i en quin grau. No ens podem esperar tant de temps, perquè sinó seguirà suspenent i fracassarà a nivell escolar». Expliquen que l’única explicació que els van donar al taulell d’atenció a l’usuari va ser que «està col·lapsat».

Per la seva banda, el director mèdic de l’Institut Pere Mata, Francesc Arrufat, considera que «es deu haver produït algun problema en la programació, ja que he pogut constatar que hi ha espais d’avaluació lliures abans de la cita que s’ha programat pel juny de l’any vivent». D’aquesta manera, assegura que «revisarem el procés per millorar-lo i que no es repeteixi aquesta situació. És evident que un any seria un fet desorbitat». Els pares, però, se sentien «impotents i defraudats amb la sanitat pública», pel fet d’haver-se d’esperar tant de temps.

Major derivació de casos

Francesc Arrufat detalla que «el temps mitjà per completar el procés d’avaluació és de tres mesos», de manera que, si es mantingués «l’error», gairebé es quadriplicaria l’espera. Tot i això reconeix que, «en els darrers, anys hi ha hagut un increment de demanda de visites des de les escoles i els centres d’atenció primària per problemes de salut mental infantojuvenil». Aquest fet, doncs, «ha causat un augment de la llista d’espera en la xarxa de centres de salut mental infantojuvenil» i, segons reconeix el director mèdic, «un dels problemes pels quals més es deriva és pel possible diagnòstic de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat». A més, reconeix que «el problema es pot trobar en el fet que pots rebre la primera visita, però potser tens més dificultats a l’hora de trobar espais per tots els pacients que necessiten el seguiment».

A l’hora de determinar el TDAH, els metges reparteixen una sèrie de testos per tal de fer un seguiment del comportament de l’infant i observar aspectes com si s’ha d’esforçar molt per dur a terme les tasques que se li encomanen, no entén allò que llegeix, oblida les coses que ha après o no sap com fer amics.

Així mateix, el director mèdic explica que, a l’hora de trobar la causa d’aquest augment de casos «hi ha controvèrsia».

Destaca que «hi ha professionals i psicòlegs que estan en contra d’aquest augment del nombre de diagnòstics, que creuen que es diagnostica massa i que tot rau a afavorir a la indústria farmacèutica». Tot i això, detalla que «hi ha estadístiques que diuen que entre el 3 i el 5% dels nens en edat escolar podrien presentar TDAH».