Riu Clar: símbol de l'activisme i la reivindicació veïnal

El barri de Riu Clar va néixer d’uns blocs d’habitatges socials construïts als últims sospirs del franquisme. No hi havia ni carrers, ni voreres i els fanalsno funcionaven. «A les cinc de la matinada la meva dona havia de sortir de casa per anar a treballar, i jo l’havia d’acompanyar amb una llanterna, perquè no es veia res», recorda Ángel Juárez, president de l’associació de veïns durant 20 anys, i ara insigne pregoner a les festes del barri que donen el tret de sortida aquest dijous. Als anys 70 tot estava per fer en aquell cúmul de blocs de famílies joves, vingudes des de diversos punts d’Espanya. «Estàvem en unes condicions molt deficients, era tercermundista», assegura Juárez. Ràpidament es va crear l’associació de veïns, però no va acabar de funcionar. Va ser llavors, a mitjans de la dècada, quan aquest granadí es va decidir a fer el pas endavant per presidir l’entitat. «Quan estava al sindicat a l’època del Franquisme vaig aprendre molt d’organització. Estava preparat per ser representant veïnal», recorda. Així que, amb 21 anys, casat i amb un fill, es va llançar a la complicada arena de l’activisme veïnal. Juárez i la seva junta van veure clar que l’única forma d’enganxar a tothom a l’entitat era fent-la absolutament horitzontal, «tot ho decidíem per assemblees. Sí que funcionen, però la gent ha d’estar ben organitzada. Havíem d’ensenyar-los els seus drets i que veritablement creguessin que eren ciutadans amb drets. No gent sense més», raona aquest veterà activista.

Per tal de garantir una comunicació ràpida i eficaç entre els més de 2.000 habitants del barri –en una època en la qual no existien ni els telèfons mòbils ni els grups de Whatsapp– Juárez va fer instal·lar uns altaveus per tot el perímetre de Riu Clar. «Quan hi havia un problema, agafava el micròfon que tenia al meu despatx de l’associació i convocava una assemblea urgent. En una hora estaven ja tots els veïns a baix», assegura Juárez.

La unió fa la força

Riu Clar va actuar durant molts anys com una pinya compacta, tots els veïns a una per aconseguir el que volien. Va ser el primer barri d’Espanya en denunciar per la via judicial a l’Estat i a la Generalitat –a aquesta última li acabaven de transferir les competències d’habitatge– per les deficiències de construcció dels blocs de pisos. Tenien greus problemes d’humitats. Era una època on a la majoria de grans ciutats de l’Estat es replicava al mil·límetre aquest model constructiu, i Riu Clar va ser el primer a fer saltar la llebre. Davant la previsible cataracta de demandes d’altres barris, la Generalitat va decidir costejar les reparacions del de Tarragona. «Van arreglar tot el barri, tot estava ple de bastides!», recorda satisfet l’activista. Va ser el primer gran triomf de Riu Clar que, amb el pas del temps, s’acabaria convertint en un referent de la lluita veïnal a la província, però també a nivell de Catalunya. «Érem punta de llança. Ho vam revolucionar tot», assegura Juárez.

Després vindrien altres reivindicacions, de les que també aconseguirien sortir victoriosos: la canalització de la riera amb vessaments tòxics que produïa asma i problemes respiratoris a gairebé la meitat de la població del barri, la suspensió de l’augment del cost del cadastre municipal, el control dels vehicles de matèries perilloses que passaven a tocar de Riu Clar o el somiat poliesportiu amb dues flamants pistes d’esquaix, en aquella època on les classes populars no tenien accés a aquesta pràctica esportiva.

«Quan calia recollir firmes, es formava una cua des del nostre local fins a la plaça. Si calia, anàvem casa per casa per recollir al·legacions», rememora aquest símbol de la mobilització ciutadana. La forma d’actuar de Juárez i el veïnat, que li donava suport massivament, desconcertava als polítics i també a altres entitats veïnals, que segons assegura Juárez, no tenien més remei que seguir-los el ritme. «Tothom volia venir al nostre barri a fer-se fotos, tots els polítics es volien posar al darrere de la nostra barra quan fèiem les festes del barri», rememora l’activista.

Festes per unir als veïns

Tot i els triomfs col·lectius que anaven sumant, Juárez i la seva junta també havien de cuidar-se’n de mantenir l’harmonia de portes endins a Riu Clar. Les festes d’estiu eren el millor moment per reafirmar el sentiment de tots a una. Sabien perfectament que es produïen disputes i discussions entre veïns així que inventaven activitats per col·locar dins el programa de festes, on un bloc al complet, treballés unit. Els hi funcionava. Aquesta fama de barri obrer i lluitador, i la insistència, va atreure a Riu Clar a grans mites de la música, com ara Rosendo o Sabina, o grans grups de heavy metal. «No cobràvem res als veïns, volia que la gent de Riu Clar tingués accés a les millors actuacions», indica Juárez.

Per tots aquests motius, i més, aquest carismàtic portaveu veïnal, ara responsable de l’ONG ecologista Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, serà l’encarregat d’encetar les festes del seu estimat barri.