Les illes de contenidors precintats acumulen brossa des de fa mesos

Almenys 9 illes de contenidors de la ciutat, construïdes ja fa anys, esperen encara ara la posada en servei oficial, ja que oficiosament ja acumulen deixalles. Van ser planificades per tal de donar servei a zones urbanístiques de nou desenvolupament, però la frenada immobiliària les ha fet del tot inútils. Vuit estan situades al voltant de Joan XXIII –entre la carretera de Valls i el Parc del Francolí– i una més a Camp Clar, al carrer Riu Siurana, a tocar de la pista d’Atletisme. Aquest últim cas és encara més flagrant: es van arribar a posar en marxa, però la manca d’utilització ha fet que s’acabin tancant. Els veïns disposen d’altres illes amb contenidors normals més a prop, i no li troben la utilitat. «D’aquests blocs que som aquí davant no hi va ningú a tirar la brossa als soterrats perquè s’ha de travessar la carretera, en canvi els normals els tenim a la porta. La gent del poliesportiu tampoc els fa servir perquè la porta cau més amunt...», explicava un home que resideix als blocs verds del davant. Aquest ciutadà es mostrava especialment crític amb el criteri de col·locació: «No tenen sentit aquests contenidors. L’Ajuntament ho havia d’haver sabut i no gastar aquests diners».

Vist que els veïns de Camp Clar no en feien gaire ús, l’empresa de neteja els va precintar fa temps, però els mecanismes d’obertura, que estaven immobilitzats amb brides metàl·liques, han acabat cedint, i als quatre contenidors que encara queden, s’hi acumulen ara deixalles que els ciutadans van llençant. Precisament, algunes de les tapes han quedat desencaixades i ja no tanquen per complet, el que fa que l’aigua de pluja s’hi vagi introduint. Al seu interior s’hi acumula ara brossa i molta aigua, fet que acaba detonant en una desagradable olor i amb una gran presència d’insectes voladors. Al contenidor de matèria orgànica hi ha, fins i tot, elements que s’estan començant a descompondre.

Segons els veïns, els camions de la brossa fa temps que no hi paren, ja que teòricament estan precintats. De fet, als marges de cada contenidor creixen herbes, el que dóna bona mostra del fet que els operaris de neteja no aixequen les estructures metàl·liques, ni per buidar-les ni per rentar-les. «No entenc per què els van posar aquí, amb el que costen... Sempre s’ha dit que tenien un preu molt elevat», raonava la Gisela Teston, que resideix també al bloc més proper. «Jo crec que els van construir per previsió, perquè hi ha un solar buit a prop», reflexionava l’Alejandro Aragón.

Segons explicava una altra veïna, aquests contenidors també han estat objecte d’un robatori temps enrere. «Estava a la terrassa i vaig veure com dues persones es van endur les xapes de metall que sobresurten», deia.

A la zona de Joan XXIII la situació no arriba a aquest extrem, ja que de les vuit illes que hi ha per estrenar, molts contenidors encara mantenen l’embolcall que els protegeix, per evitar que siguin utilitzats. Amb tot, pel disseny original, els espais dedicats a envasos i vidre no compten amb un tancament metàl·lic fàcilment bloquejable pels operaris –és de plàstic–, el que fa que molts ciutadans en passar-hi, continuïn abocant les seves deixalles, com ara llaunes de beguda. A diverses d’aquestes illes, sobretot les que estan més properes al centre hospitalari, els contenidors d’envasos acumulen ja quilos i més quilos de brossa, sense que estigui ni tan sols planificada la recollida, en estar teòricament fora de servei.

El més greu de tot plegat és que almenys un dels contenidors situats al carrer de Josep Maria Alomá, corresponent a la fracció de resta, ha sigut destrossat, no havent ni començat la seva vida útil. Algun vàndal ha cremat parcialment la roda giratòria de metall que serveix per introduir la brossa, quedant aquesta totalment desencaixada del seu lloc, i sense possibilitat de rotar.