«En la convocatòria s'ha incorporat una prova de claustrofòbia i de vertigen»

—Quins requisits ha de tenir una persona per poder ingressar al cos de Bombers de la Generalitat?

—Ha de tenir sobretot ganes de ser-ho. També calen tot un seguit de requisits físics. La persona ha de tenir una combinació de resistència, força i agilitat. No cal que sigui ni molt forta ni molt resistent, però sí que ha de tenir les capacitats suficients. Tothom que passi les proves està capacitat.

—Quines proves més fan a banda de les físiques?

—Hi ha una prova de coneixements amb temari sobre salvament, a banda de moltes altres tasques. Enguany, en aquesta nova convocatòria s’ha incorporat una prova important: de claustrofòbia i vertigen. És una part més específica que serveix per detectar aquests aspectes.

—En quina fase del procés es troben els nous bombers que s’han d’unir ara al cos?

—En aquests moments estan fent la prova mèdica i psicològica. Els seleccionats passaran a l’escola de Bombers i de Protecció Civil per fer un curs que dura unes 700 hores. Després hauran de passar un període de pràctiques i, si el superen, tindran l’accés al cos. Es queda molta gent fora, són 153 places per les 3.000 persones que s’han presentat.

—La situació del cos de Bombers és complicada, en aquests moments, s’estan produint moltes jubilacions i ja fa temps que no arriba nou personal. Com ho afronten?

—Sí, venim d’un temps que per les mateixes limitacions econòmiques no s’han pogut fer noves convocatòries. La darrera va ser l’any 2009, tot i que es van acabar incorporant el 2011. Aquests d’ara, fins que no acabin tot el procés, no s’incorporaran fins a finals del 2017. Estem parlant de 6 anys sense noves incorporacions. Un nombre determinat de jubilacions no s’han cobert. A banda, els Bombers tenen la possibilitat de jubilar-se a partir dels 60 anys, és una opció que la majoria de gent exerceix. Hem tingut mancances de gent, amb una situació ratllant... Tenim moltes ganes de què totes les baixes que es vagin produint com a mínim es cobreixin per donar resposta a les noves necessitats.

—Com fan perquè els bombers nous no es llencin a cometre heroïcitats, posant-se a si mateixos en perill?

—Per això passen un curs de formació, per poder temperar aquestes imprudències que, a vegades, també cometen alguns de grans. A vegades passa que veus que no pots fer tot el que voldries, i et poses en una situació que a vegades no cal. Qualsevol afectació dels bombers acaba empitjorant la resolució de l’emergència, perquè es posa més difícil.

—En què pensa i què fa un bomber d’ençà que l’avisen d’un incendi fins que arriba al lloc?

—Quan arriba la situació et toca activar-te. Quan vas cap al lloc, el primer és tenir molt clar que et trobaràs. Cal recollir la màxima informació, saber a què t’enfrontes. Després toca seguir el procediment establert. De camí has d’equipar-te. El comandament reparteix les tasques al moment d’arribar.

—Què fa exactament el comandament?

—Va en el primer vehicle que arriba. Estudia tot el voltant, ha de fer una observació de 360 graus i mirar tot el que l’envolta. Això pot semblar que comporti molt de temps, però es fa en 30 segons, en un minut o en un minut i mig. Tot depèn de la situació, del tipus de construcció, de les possibilitats d’accés... A partir d’aquí, es prenen decisions que després es transformen en ordres.

—Quins són els moments més durs?

—Els moments més durs, en segons quines intervencions, es produeixen després de l’actuació. Són situacions on hi ha víctimes, sobretot si són nens. També quan hi ha hagut una afectació de tipus personal o de companys.

—Disposen de psicòlegs per tractar-los?

—Sí, tenim una unitat de suport psicològic, quan es requereix s’activa i vénen a parlar amb la gent.

—Quin consell li donaria als joves que aspiren a entrar al cos?

—Més que un consell li diria que s’agafi la feina amb il·lusió. El que fas és ajudar a les persones quan tenen problemes. És una feina que agrada, apassiona i reconforta.

—Què els hi passa pel cap quan veuen que tenen un incendi absolutament fora del seu control?

—Nosaltres sabem que, tard o d’hora, ens farem amb ell. El que intentem és reduir la incertesa. Totes les situacions es fan amb l’objectiu de reduir la incertesa. El foc està estudiat des de fa bastants anys. Ens ajuda molt la unitat GRAF (especialitzada en incendis forestals) que ens ha aportat molt de coneixement. Fa 20 o 30 anys no es coneixia tant el foc, ara el combati’m d’una forma més científica. Podem dir que, tot i que hi ha un moment on ens supera, sabem torbar com apagar-lo.

—Vostè ha viscut molts episodis en tots aquests anys fent de bomber?

—Se m’ha ensorrat el terra, m’han caigut al damunt sostres... He viscut situacions complicades, però no he sentit mai la sensació d’estar en un perill imminent.

—Què li passa pel cap quan veu que se li està ensorrant el terra a on està?

—Quan caus, en un primer moment penses que et pots fer mal. Però caus només d’un pis. Jo per sort no, però hi ha companys que s’han fet mal, o s’han trencat la cama. Això es produeix en situacions on les estructures pateixen i nosaltres no som capaços de valorar que no el lloc no està en bon estat.

—Com viuen les seves famílies aquesta situació de perill continu en la que viuen vostès?

—Ho tenen assumit. Crec que per la majoria representa un orgull tenir un familiar bomber.