«Els alemanys aprofiten les hores de sol al carrer»

Una oportunitat laboral ha dut a Jaime González a establir-se a Frankfurt. Aquest reusenc d’origen xilè explica que si bé els alemanys es caracteritzen per ser organitzats també saben gaudir dels moments d’oci a la ciutat. De la seva ciutat d’acollida destaca el moviment que té durant la setmana, vinculat al sector de la banca.

—Quins motius el van portar a marxar a Frankfurt?

—Volia una experiència a l’estranger i va sortir l’oportunitat de fer unes pràctiques a Alemanya. Vaig pensar que seria una bona oportunitat, tant professionalment com per millorar l’idioma.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar?

—Ja hi havia estat dos cops abans, de vacances. La diferència al venir a treballar és que veus realment com viu la gent i com es desenvolupa dins i fora del seu lloc de treball. Durant les vacances, vaig veure la ciutat i poca cosa més. Ara veig que als alemanys els hi agrada sortir i aprofitar les hores de sol al carrer, quedar amb els amics per anar a prendre alguna cosa. No hi ha molta diferència amb Catalunya, en aquest sentit.

—Va sorprendre’l el canvi?

—Més o menys com m’ho imaginava. Ja sabia que la gent és tancada, molt respectuosa. Normalment planifiquen les coses, i acostuma a ser menys sorollosos. Això si, és una ciutat cara, amb un contrast molt gran entre la part rica i pobre.

—Quines són les principals diferències entre Frankfurt i Reus?

—Sobretot els dinars. De dilluns a divendres, dino a dos quarts de 12. A la feina tinc un horari molt flexible. Puc entrar entre dos quarts de 7 i les 9 del matí, faig les meves hores i després cap a casa. És una cosa que m’agrada molt. A més, és una ciutat bastant moderna i amb molt de moviment entre setmana perquè hi ha la seu de molts bancs, entre ells el Banc Central Europeu. Els caps de setmana són més tranquils i es veuen més turistes que locals als carrers.

—Quins són els indrets més característics de la ciutat?

—Pujar a la Main Tower, des d’on es veu tot Frankfurt; un passeig per la vora del riu Main mirant els gratacels, el Römer (el nucli antic reconstruït), l’òpera antiga i els jardins que envolten el centre de la ciutat.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Treballen de manera més planificada, però també fan pauses per fer un cafè, fumar i parlar. Però no moltes perquè s’ha de fer la feina. Això si, la puntualitat alemanya no és tal com un es pensa.

—Creu que Alemanya és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

—Depèn del sector i la ciutat, Alemanya pot arribar a ser molt cara. Hi ha moltes oportunitats, però les has de buscar. Ara bé, s’ha de parlar l’alemany, és molt important. Amb l’anglès pots passar el dia a dia, però valoren molt que puguis expressar-te en el seu idioma i sobretot poder entendre’l. De fet, està demostrat que fins que no tens un nivell mínim de l’idioma no cobra el sou d’una persona que sí que el té. Cal dir que s’ofereixen cursos d’integració que arriben fins a B1, i si s’aprova l’examen, et retornen el 50% dels diners.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—A les terrasses de la majoria de bars i restaurants, tenen taules grans i si no l’omples tota, vindrà més gent i preguntarà si poden seure. Normalment es diu que si i molts cops et pots ficar a parlar amb ells.