Cooperació de quilòmetre zero

«A Tarragona, ningú no parla sobre la cooperació o és que no s’hi mou res?». La pregunta, formulada mesos enrere i adreçada a ell mateix, va servir el jove economista Josep Alcoceba (Tarragona, 1987)com a origen d’una plataforma que veu la llum ara a internet sota el nom d’ONGenXarxa (www.ongenxarxa.org), amb la doble finalitat de trencar «el mite del cooperant» i d’esdevenir un calendari que aglutini esdeveniments i cites d’entitats amb activitat a nivell del territori. També de posar en valor la tasca de les ONG que treballen a la zona, crear sinergies entre elles i acostar la ciutadania als projectes de desenvolupament i activitats que realitzen.

«La intenció és que tothom qui vulgui pugui conèixer que és la cooperació internacional i que aquesta deixi de ser un maquillatge», apunta Alcoceba, que diu que «no cal recórrer 5.000 quilòmetres, potser un ajuda més si s’informa i en recorre només 10».

De tornada a casa al desenllaç d’un periple de quatre anys a l’estranger en què va treballar a la borsa i va fer aturada a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a París com a tècnic d’Espanya, aquest estudiant del Postgrau de Cooperació Internacional i Innovació Social de la Universitat Rovira i Virgil explica que «la cooperació és una manera de relacionar-se entre països que no és la guerra i que és de tu a tu, de mirar què necessiten ambdues parts i no qui pot ajudar a qui» i com a conseqüència, «entenc que el cooperant té, com a mínim, la inquietud d’assabentar-se d’alguna cosa que no és justa i buscar els mitjans amb els quals pot manifestar-se».

Després, «la imatge del motxil·lero, del qui respon a una de les anomenades emergències mediàtiques, que ha agafat i ha emprès tot un viatge perquè espera ajudar els refugiats sense saber un idioma, ni saber manegar-se-les fora del seu país, ni tenir cap mena d’informació... no cal i no ajuda, més aviat acaba entorpint perquè no ha pensat que potser no disposa de les eines». En canvi, apunta Alcoceba «si condueix les seves inquietuds cap a altres elements més propers, és valuós, pot col·laborar. Cal frenar l’impuls inicial». Per això, també, ONGenXarxa pretèn «tractar diferents temes relacionats amb el comerç just, l’economia o els drets humans». Per exemple, diu l’economista tarragoní, «Metges Sense Fronteres no té únicament el vessant d’atenció sinó també una part de denúncia que no és tan coneguda i que és igualment atractiva».

Experiències en format entrevista

En aquesta línia, la plataforma digital aposta pel format entrevista: Maria Garcia, sòcia fundadora del Grup Local d’Amnistia Internacional a Tarragona i vinculada a l’activisme des de fa més de 36 anys; Laura de la Morena, col·laboradora de la Fundació El Sueño de la Campana des de l’any 2013; o Pepe Naval, en contacte amb la fundació Setem des de fa tres anys són alguns dels qui han desgranat les seves experiències per a Alcoceba, que els recull a ONGen Xarxa. «El famós 0,7% és una fal·làcia i la crisi ha servit per professionalitzar la cooperació», conclou abans de recordar que «la finalitat de la cooperació és desaparèixer».