«Viure a Londres és una constant muntanya russa»

Amb l’objectiu d’impulsar la seva carrera musical, Maria Hernández va marxar a Londres fa dos anys. Ara, sota el nom artístic de Maria Moss, està a punt de presentar el seu primer EP i de fer una gira per Gran Bretanya.

—Quins motius la van portar a marxar a Londres?

—Vaig decidir mudar-me a perquè volia portar més enllà la meva carrera com a cantant. Londres és el centre musical i d’actuació d’Europa, és la ciutat de les oportunitats i està a 2 hores de Tarragona.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar-hi?

—Londres és una ciutat que mai descansa. M’apassiona la quantitat de cultura, oportunitats i esdeveniments que ofereix la ciutat. En el món de la música, encara que hi hagi molta competència, si ets pacient i constant, pots aconseguir tenir contactes i aprendre. Pots cantar i donar-te a conèixer a exhibicions, Jam Sessions i Open Mics. Ara estic estudiant música a BIMM London i això em permet estar en contacte amb altres músics i gent que treballa a la indústria. A més, Espanya no està tan lluny. Quan comenci la promoció del meu nou EP, puc agafar un avió i fer concerts a Espanya.

—Va sorprendre-la el canvi?

—Ja m’havia imaginat que el canvi seria grandíssim. És una ciutat molt gran on hi ha molta gent però on et pots sentir sol molt fàcilment. La vida és frenètica i costa trobar temps per les amistats. Aquí és fàcil no quedar amb el teu millor amic fins al cap d’un mes i és difícil fer amics de veritat. M’encanta conèixer gent de diferents països, cultures i costums. Viure aquí fa que siguis més madur, més fort i més espavilat per afrontar situacions complicades. Tota aquesta experiència de vida és única i no es pot trobar en una carrera universitària o vivint a la ciutat on has viscut sempre. Viure a Londres és una constant muntanya russa i per això hi trobo inspiració per compondre les meves cançons i per seguir endavant.

—Quines són les principals diferències amb Tarragona?

—Els horaris dels establiments són diferents. Quasi tot es tanca cap a les 5 de la tarda. A Londres, es dina cap a la 1 del migdia i es sopa cap a les 6 de la tarda.

—Quins són els indrets més característics de la ciutat?

—No em perdria Shoreditch, Greenwich i Notting Hill.

—Com s’està vivint la crisi a Gran Bretanya?

—Hi ha retallades, els preus en educació han pujat desmesuradament, no hi ha tantes ajudes socials i diuen que no es contracta tan personal com abans.

—Creu que el paísés un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

—A Gran Bretanya han arribat molts immigrants europeus. Pel que fa a Londres és fàcil trobar un treball de cambrer, però és difícil trobar treballs especialitzats. A més, estem vivint una inflació desmesurada en el preu de l’habitatge.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Gràcies a viure aquí he pogut conèixer a gent en la indústria de la música. He conegut músics que han tocat per Alicia Keys, The Black Eyed Peas, Ella Eyre, James Bay, Beyonce o Ed Sheraan.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—Hem d’acostumar a la gent del nostre país a abandonar la cultura de la gratuïtat. Ens hem d’acostumar a pagar l’artista, els concerts, la música i el treball artístic.