Agustí Mallol:«Vull rememorar l'Olimpíada Interbarris, que va unir a la gent el 2001»
La idea d’Agustí Mallol és la de realitzar un acte cultural i un recorregut amb una torxa encesa per donar suport als Jocs del 2017
—Fa quinze anys, l’Olimpíada Interbarris va inundar Tarragona d’esport, solidaritat i germandat. Què en recorda?
—Era un somni poder unir tots els barris de Tarragona en un acte i vaig pensar: per què no fer una Olimpíada Interbarris? Vaig començar a parlar amb els presidents de les entitats i amb l’Ajuntament, i va anar agafant cos. Era un somni acompanyat de sentiments i d’estima. Les persones van deixar de banda les seves ideologies polítiques i es van unir amb un sol objectiu.
—Quanta gent hi va participar?
—Van ser uns 4.500 atletes de tots els barris, que van moure 40.000 tiquets d’autobús. O sigui, que en els 15 dies que va durar l’esdeveniment esportiu, es va realitzar aquest nombre de viatges en bus urbà. Tothom anava en transport públic, que era gratuït.
—Quina va ser la implicació de les entitats i dels tarragonins en general?
—Molt gran. Es van realitzar multitud d’actes culturals. Cada barri portava un cantant o alguna personalitat, i vam aconseguir unir a totes les cases regionals dels barris. El Patronat d’Esports va ser el gran responsable que tot funcionés a la perfecció. Es van portar molt bé amb nosaltres i van aconseguir que, tant a nivell esportiu com cultural, la cita fos tot un èxit.
—Fins i tot hi va haver flama olímpica.
—Efectivament. Va sortir des de l’Ajuntament de Tarragona, i cada barri tenia un portador, arribant aquesta a Campclar.
—I ara, vol reviure aquell somni?
—Sí. La meva idea és que la gent pugui tornar 25 anys enrere. El mes d’octubre vull realitzar un acte cultural per despertar els sentiment d’aquell any 1991 i transmetre’l a la ciutadania de Tarragona perquè es conscienciï de la vital importància que tenen els Jocs Mediterranis del 2017.
—Vol rememorar aquell 2001 d’alguna altra manera?
—A banda de l’acte cultural i de reconeixement, l’equip que tinc, que és de cinc persones, treballarà conjuntament amb el Patronat d’Esports per realitzar altres accions. Ho farem tot des del Patronat d’Esports, col·laborant amb els Jocs Mediterranis. La idea és fer una altra vegada el recorregut amb la torxa, passant pels barris. Aquest serà un acte molt potent.
—Va tenir molta feina l’organització d’aquell esdeveniment?
—Moltíssima, però he d’agrair molt l’ajuda tant de l’Ajuntament de Tarragona, comandat per Joan Miquel Nadal; de Josep Gomis, president d’honor del Comitè Olímpic Interbarris i conseller de Governació de la Generalitat; el mateix patronat d’Esports, l’Òscar Cadiach, l’escriptora Olga Xirinacs, els presidents de les associacions de veïns. Tothom hi va posar el seu granet de sorra i cada ajuda va ser vital perquè l’Olimpíada resultés tot un èxit.
—No va ser un camí senzill.
—Ja em va avisar l’alcalde Nadal que seria molt complicat de realitzar, però també em va tranquil·litzar assegurant-me que tindria tot el seu suport durant l’organització. També em va oferir el seu suport Pasqual Maragall qui, en la mateixa línia que Nadal, em va assegurar que el que volia organitzar era complicat. Al final, al cap de les setmanes, va venir per felicitar-me. Espero que els actes que tinc previstos per a l’octubre tinguin el mateix èxit que els de fa ara 25 anys.