L'aigua beneïda de Sant Magí fa la seva entrada triomfal a Tarragona

L’aigua de Sant Magí per fi va arribar a Tarragona 72 quilòmetres i dues maratonianes jornades de viatge després. Els portants van entrar a la ciutat cansats, però alhora pletòrics. Cntenars de persones els esperaven als carrers i places de la Part Alta per donar-los la benvinguda. Una Part Alta que amb l’arribada dels portants de l’aigua, només feia una olor: a alfàbrega. Els quilos i més quilos que repartien a tothom qui els en demanava. Vuit carros i deu cavalls i mules protagonitzaven la pujada des de la plaça de la Font fins al Portal del Carro, on hi ha l’ermita de Sant Magí, tot i que també els van acompanyar, com és habitual, incomptables figures i entitats del seguici tarragoní molt estimades: Gegants, Nanos, bastoners, grallers, timbalers i la banda simfònica La Unió Musical de Tarragona, que va dur 40 integrants. «Sense música no hi ha festa», comentava l’Oscar Miguel Losada, el director.

Amb tantes desenes de persones fent-los costat de camí al temple, i tantes d’altres observant-los, era difícil no sentir-se entre emocionat i nerviós. Així és com estaven la Naia i l’Ane Arzamendi, d’11 i 14 anys. Elles anaven al damunt d’un dels carros portants, però per sort, no havien de conduir els cavalls. D’això se n’encarregaven entesos com el Manuel Cortés, que participa de moltes de les activitats relacionades amb l’equitació que es fan al territori. Era el seu primer any fent de portant de l’aigua, i la situació li sobrepassava: mirés on mirés, hi havia gent observant al jove.

«Se m’ha fet molt curt el viatge, pensava que seria molt més dur», apuntava el jove. «A cada poble que hem parat els veïns tenien preparades les mànegues per remullar els cavalls. Els hem dutxat diversos cops al dia, per sort l’organització ho té tot molt ben preparat», afegia Cortés.D’un aprenent de la tradició de Sant Magí com el Manuel, a la persona que possiblement ha vist més arribades de portants: la Nieves López té 102 anys, va en cadira de rodes, però allà estava, al carrer Major, acompanyada del seu nét, per veure passar la comitiva i recollir l’ampolla d’aigua beneïda de rigor. «Tot això em recorda a quan jo era jove», expressava ella, ajudada del seu nét.

Els portants duien 4.000 litres d’aigua beneïda per la Nieves i per a la multitud. Es va repartir com és costum, en petites ampolles. Tot i que la repartició més especial ja l’havien fet d’altres companys dels portants dies enrere, «portem l’aigua beneïda a tots els hospitals i clíniques de la ciutat. Hi ha molta gent que l’espera», apuntava un dels integrants.En mig dels carros, hi havia el Joaquin Garcia, qui tenia una anècdota divertida per explicar, «he caminat tants quilòmetres com anys tinc, 72!», comentava l’home, que no ha faltat a la comitiva ni una sola vegada en 15 anys.

Tancant la desfilada hi havia una carrossa molt especial: la del carrer del Portal del Carro. Com des de fa 33 anys, desfilaven amb un petit Sant Magí i moltes pubilles. Posaven el toc dolç de la jornada tirant caramels al públic. «Alguns dels que ara munten la carrossa abans anaven a dalt», explicava un dels membres d’aquesta entitat de la Part Alta.I entre tanta festa, dos operaris de neteja que per un dia es convertien en estrelles. L’Asun i l’Agustín anaven al darrere dels carros dels portants recollint les restes d’alfàbrega. Amb les seves armilles taronja fluorescent era difícil no veure’ls, ells s’ho prenien amb molt d’humor.