«Les bones maneres predominen per sobre de tot»

Cansat del mercat laboral espanyol, Javi Fenoy va posar rumb cap a Canadà. Des de fa gairebé un any el tarragoní resideix a la ciutat de Victoria, on està estudiant un màster en Global Management. Fenoy explica que matricular-se a uns estudis universitaris és una bona manera d’emigrar al país.

—Quins motius el van portar a marxar a l’estranger?

—Sempre he tingut l’ull posat a Canadà, però no m’havia decidit a fer el pas. La precarietat laboral ha fet que mai tingués un treball estable i tots els meus contractes han tingut data de termini. Així que vaig decidir emigrar.

—Quines són les principals diferències entre Canadà i Tarragona?

—La gent respecta molt l’espai personal, cosa que valoro molt. Al supermercat no xocaràs amb ningú i qualsevol persona que intenti passar molt a prop teu es disculparà abans de passar. Els horaris són molt semblants als dels Estats Units. Pel que fa a l’alimentació, l’únic problema és que tenen una certa tendència a abusar de la sal i el sucre, així que, si vols cuidar-te una mica, hauràs d’invertir una bona estona en mirar i comparar etiquetes nutricionals abans de decidir-te.

—Quins són els llocs més característics de Victoria?

—El lloc més emblemàtic és la zona del port esportiu on hi ha l’edifici del govern Legislatiu i el Fairmont Hotel. A banda, té molts indrets per perdre’t si ets un amant de la natura. Recomanaria Point No Point o Tofino.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Hi ha una major tendència a evitar conflictes. Això es tradueix en comportament més amable en la superfície que no sempre és sinònim d’una bona relació personal. A l’entorn professional es respecta molt les opinions de tothom però hi ha tendència a la conciliació tot i estar en desacord. Un «no» no és benvingut i pot passar que en una reunió tothom estigui d’acord amb la teva idea però al final s’acabi fent una altra cosa perquè ningú ha contradit obertament la teva proposta. Les bones maneres predominen per sobre de tot. No és ni bo ni dolent, sinó un estil cultural diferent.

—És un bon indret perquè els joves trobin feina?

—Absolutament. Canadà sempre s’ha caracteritzat per atreure gent preparada, tant acadèmica com professionalment. De fet, s’incentiva la immigració de qualitat per mantenir uns nivells de creixement poblacional òptims.

—Li ha passat alguna cosa curiosa?

—Vaig estar considerant la possibilitat de comprar un cotxe de segona mà, però vaig assabentar-me que l’assegurança pot valdre més de 100 dòlars canadencs al mes! És una autèntica bogeria, acostumats a pagar uns 300 euros a l’any per una cobertura a tercers. Així que és un luxe que un estudiant no es pot permetre.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—La disponibilitat de la gent a ajudar. Per trobar feina, és fonamental fer-te la teva xarxa de contactes, el que anomenen networking. Has de contactar amb professionals del teu camp, quedar amb ells, i conèixer-los. En un futur aquests contactes poden ser claus per trobar una feina que sovint no es publica en una oferta. Això implica que has de ‘robar’ el temps d’aquesta gent. I és aquí on he viscut la gran diferència. Fins i tot alts càrrecs de multinacionals estan disposats a xerrar amb tu i compartir valuosa informació si evidentment t’aproximes amb educació i un interès genuí.