«Demano a ERC que es posi les piles i assumeixi responsabilitats en salut»

—Què en pensa del pacte PP-C’s a nivell nacional?

—Crec que aquest acord no respon als desitjos de canvi de la majoria de la població espanyola, però és cert que era el moment per tal que la dreta es posés d’acord i ho han fet. Ara bé, desitjo, com la majoria de ciutadans, que no hi hagi unes terceres eleccions. Per tal d’evitar-les hi ha moltes alternatives, que s’han d’explorar.

—Quin paper ha de fer Pedro Sánchez? Veuria amb bons ulls que deixés pas a Rajoy?

—Ara ha de facilitar un bon debat d’investidura, fet que el Partit Popular havia criticat en el seu moment i ara queda clar que han caigut en la seva pròpia trampa. Els populars van criticar que hi hagués un acord d’investidura en el seu moment, que no tenia una majoria sòlida i, ara, estan fent el mateix. El PSOE ha de plantejar un govern de canvi. En el cas que el meu partit deixés pas a Rajoy, que no seria la meva preferència, hauria de ser a canvi d’unes contrapartides molt importants com la reforma de la llei laboral, la reforma constitucional, la reforma educativa o la del sistema públic de salut. És a dir, aconseguint un govern de canvi.

—Ha rebut algun input que es tradueixi en aquest canvi?

—Sincerament, no.

—En clau territorial, a l’espera d’avenços en l’adjudicació del CRT, creu que ha arribat l’hora que donin un cop sobre la taula i el projecte llueixi el nom de la marca Tarragona?

—Jo vaig ser el primer que, pràcticament en solitari, vaig dir que el nom hauria de contemplar un topònim local. Ara ja veig que tothom s’hi ha apuntat per la lògica del concepte, però també perquè l’acord que vam fer amb el govern d’Artur Mas diu que el nom del complex haurà de tenir un topònim local o territorial. A més, en el concurs dels operadors es valorarà més el projecte que així ho contempli.

—Quin nom li agradaria?

—M’encantaria que fos Tarragona, però em conformaria amb Costa Daurada, Salou o alguna cosa així. No hem d’oblidar que aquest territori ha de poder promocionar les seves marques, sinó mai serem res.

—Continuen treballant en la comissió bilateral Reus-Tarragona?

—La trobada del juny la vam ajornar perquè ens trobàvem en període electoral. Ara bé, els tècnics han estat treballant i la pròxima serà cap a l’octubre. Estem estudiant temes de comerç, ocupació, transport, urbanisme i cultura. D’entrada, però, ens estem centrant en la mala situació de Rodalies i Renfe, tot allò relacionat amb l’abaixador de Bellissens, el de Tarragona Ponent i Llevant i l’hipotètic tramvia.

—En quin punt es troba el projecte?

—Només sé que se n’ha parlat des que va semblar-li una bona idea al conseller Rull. Només hi ha un projecte que el Tripartit va deixar en el seu moment. Llavors, estava valorat en 800 milions d’euros i cal reconèixer que era molt car. Era un projecte que tenia l’epicentre a Tarragona i a Vila-seca i que contemplava la connexió del Baix Penedès, Vendrell, Torredembarra i Altafulla, amb l’àrea més metropolitana, així com amb Cambrils, Salou, Vila-seca i Reus i Tarragona. Crec que cal recuperar-lo i fer-lo viable, de manera realista i amb les infraestructures actuals. M’encantaria poder ampliar-ho, per exemple, a Valls, però de moment hauríem de començar amb un embrió de tramvia articulat lleuger. Ara mateix és difícil poder fer infraestructures a curt termini. A més, tal com ja teníem la idea fa set anys, es podrien reutilitzar alguns dels combois actuals si es reformen.

—Es desencallarà l’arribada del tercer fil?

—Per primera vegada, Reus i Tarragona defensem un projecte comú ferroviari. És gairebé un miracle històric. Estem exigint a Foment i treballant amb la Generalitat perquè aquest tercer fil sigui una realitat. Alguns treballadors d’Adif m’han dit que ja tindrien ordres per començar el tram entre Vandellòs i Tarragona, però jo encara no he vist res. No podem permetre que el tercer fil ens deixi de banda i que perdem les altes prestacions, AVE, Avantia, o els regionals.

—Fins on està disposat a arribar per aconseguir-ho?

—No pararé de cridar l’atenció. Amb l’accessibilitat de l’estació porto vuit anys insistint i, finalment, ha arribat. En aquest territori ningú ens regala res.

—Havia demanat un nou hospital. Hi ha avenços al respecte?

—Ho he demanat i des de la Generalitat van dir que s’havien de fer reformes a curt termini, però a mig termini el projecte és un nou hospital, un materno infantil i un centre de docència i recerca. Hem tingut converses amb els representants territorials del Departament de Salut i no hi ha resposta. Per això, demano a ERC que es posi les piles d’una vegada i que assumeixi la seva responsabilitat en la defensa de la ciutat i, sobretot, en matèria de salut. No pot ser que s’amaguin més temps.

—On situaria el nou hospital? Tarragona té un temps màxim per tenir-lo?

—El col·locaria al costat de l’actual Joan XXIII o al terreny de la Vall del Llorito que el POUM ja preveu aquest tipus d’equipament. Ara bé, ha de quedar clar que no en tenim temps. La situació és crítica i, a més, ho acaba de ratificar el Col·legi de Metges. Exigim respostes. No entenc com es va deixar perdre la UCI pediàtrica que ja estava plantejada i, pràcticament, concedida.

—En temes judicials, creu que es necessita més celeritat en el cas Inipro?

—No, el jutge ha de poder treballar amb la seva tranquil·litat. Sempre he dit que no tinc res a amagar i no m’han tornat a citar.

—Creu que la detenció del que va ser la seva mà dreta l’ha perjudicat, ara que ja han passat diversos mesos?

—De cap manera. Ningú m’atura pel carrer per parlar del cas Inipro.

—La neteja i l’incivisme continua sent un dels problemes que més preocupa a la ciutadania. Tarragona té un problema greu de neteja?

—La ciutat no està bruta, però sí que té un problema greu d’incivisme. Una part de la població no considera Tarragona com a casa seva i la maltracta. Per exemple, cada dia, netegem l’entorn de tots els contenidors de la ciutat, però, al cap de sis hores, tot torna a estar brut. També escombrem i netegem la Part Alta, diàriament, i estem intentant que els paradistes de Bonavista no donin bosses, per evitar deixalles. Abans de finals d’any posarem en marxa el control de l’ADN de les defecacions dels gossos.

—Quina és la solució?

—Hem fet de tot, però continua havent-hi un problema de conscienciació. La Guàrdia Urbana ha multat, hem regalat guants i bosses i no podem gastar més diners en neteja. Ens gastem 19 milions d’euros a l’any, una xifra enorme. També és cert que som una de les ciutats que tenim millor resolt el tema dels contenidors i la recollida de fracció orgànica. No obstant això, em preocupa molt que tots els actes d’incivisme, ja siguin destrosses, pintades i tot tipus de delictes ens costin, a tots plegats, un milió d’euros. Es podrien fer moltes coses amb aquests diners.

—Està enllestit el Pla Especial de la Part Alta?

—S’està valorant el PEPA, Pla Especial de la Part Alta. Aquest definirà quins són els espais lliures que ha de tenir aquesta zona de la ciutat. De fet, es busca modificar el PEPA dels anys 80. Molts dels objectius ja s’han anat fent, com la plaça del Àngels, la plaça Ripoll, la plaça del costat de l’Escorxador, però també hi ha diversos elements i aspectes obsolets. Ara mateix, ja no té sentit, generar zones verdes, sinó preservar l’entorn i facilitar que hi hagi més comerços d’artesania. Als anys 80, el pla pretenia eliminar la prostitució i, sobretot, sanejar edificis.

—Han concedit la llicència d’obres per crear un hotel a Ca l’Ardiaca. No obstant això, hi ha un propietari que els ha dut a Fiscalia. Què faran al respecte?

—Els tècnics diran allò que s’ha de fer al respecte, però nosaltres no podem permetre que Ca l’Ardiaca estigui així, és una vergonya. El propietari té tot el dret a defensar els seus drets, però no podem deixar els temes enquistat eternament. Si no tiren el projecte endavant, expropiarem.

—Hi ha novetats respecte al futur del pàrquing Jaume I?

—Fa uns mesos, no vam trobar un acord entre tots els grups polítics. Nosaltres volíem que, tal com van votar els ciutadans en una enquesta, que es destinés a equipament socio cultural, bàsicament dedicat a la festa. Ara bé, PP, CDC i C’s volien recuperar la figura del pàrquing. Vam decidir tancar primer el tema del Banc d’Espanya i els deures que ens hem posat és posar-nos d’acord amb Jaume I aquest segon semestre. Això estarà condicionat pel jutjat, però cal decidir-se i tenir un projecte.

—En clau esportiva, les obres del Nou Estadi del Nàstic afectaran les activitats?

—L’activitat futbolística no. Els moviments dels socis o espectadors sí que es veuran una mica afectats, però sobretot es podrà notar en els lavabos, la seguretat i els accessos. Ja hem contractat 21 lavabos portàtils.

—Fa uns mesos, des de Tgna Bàsquet es queixava de les diferències en les subvencions a entitats esportives. Com ho explica?

—No hi ha cap inconvenient perquè ho sol·licitin. Ara bé, com ja se sap, hi ha uns acords que no són nous que se subscriuen amb diversos equips des de fa anys.