La manca de pressupost compromet la col·locació de vàlvules a Hemodinàmica

La manca de pressupost del Govern de la Generalitat pot comprometre el nombre de vàlvules aòrtiques que es col·loquen a la Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII. Els metgesd’aquesta unitat alerten que el nombre d’aquesta innovadoraintervenció –que l’àrea realitza des del passat mes de desembre–es podria veure limitat. Es tracta d’una tècnica en la qual es reemplaçala vàlvula aòrtica a pacients que la tenen en mal estat, sensenecessitat de cirurgia, a través d’un cateterisme. S’anomenaTAVI. Enguany, aquestes intervencions disposen d’un pressupostde 216.000 euros, assignat pel Servei Català de Salut, a raóde 18.000 euros per cada vàlvula, és a dir, un total de 12 operacionsaquest any. La preocupació dels professionals d’Hemodinàmicaarriba amb la incògnita dels pressupostos per l’any 2017. Elsmetges calculen que, a dos anys vista, el nombre d’intervencionsd’aquesta mena s’incrementarà de forma exponencial, passantde la dotzena a prop de la quarantena.Serien entre dos i tres casos per mes. Amb aquestesprevisions, els professionals estan preocupats, tot i el suportque la direcció de Joan XXIII els hi ha donat, ja que no tenen clarquina suma desembutxacarà la Generalitat en el proper exercicini en els següents.

En cas que el nombre de pacients en llista d’espera creixi exponencialment creuen que el CatSalut podria derivar a molts malalts pendents d’intervenir cap a Barcelona, ja que, a la província, cap hospital ho realitza. Els metges temen que un servei que fins al moment està funcionant a la perfecció, acabi sent derivat parcialment a Barcelona, tot i que en cap cas es tractaria d’un tancament.

Per evitar perdre pistonada i poder complir les expectatives en el nombre d’intervencions de TAVI, els metges demanen al CatSalut que s’augmenti l’aportació o, almenys que no es redueixi, per tal de poder seguir col·locant les vàlvules. «Tenim el repte que aquest grup de pacients es puguin beneficiar del servei aquí, i que no calgui derivar-los a Barcelona, creant un problema logístic també pels familiars. A banda, no cal crear una llista d’espera innecessària a altres centres», apuntava el doctor Mohsen Mohandes, coordinador de la Sala d’Hemodinàmica de Joan XXIII. La secció sindical de CGT al centre està del seu costat.

La importància del TAVI

Tot i que la implantació de la nova vàlvula aòrtica percutània no és una intervenció d’urgència, d’ençà que es diagnostica la degeneració de la vàlvula original, és de vital importància dur a terme la intervenció al més aviat possible, ja que tal com explica Mohandes, «si no s’intervé en pocs mesos, es pot produir un episodi cardíac, que pot arribar a causar, fins i tot, la mort sobtada. La taxa de mortalitat és alta, si no es tracta». De fet, s’utilitza aquesta innovadora tècnica no invasiva en pacients que el cirurgià cardíac considera que no són aptes per passar per un quiròfan i sotmetre’s a una intervenció a cor obert, ja sigui per les seves condicions físiques, o per malalties associades. «Són sobretot gent gran, la majoria tenen més de 80 anys. Són persones que a banda del desplaçament, no poden estar molt de temps en llista d’espera», apuntava el metge.

És el cas de la Pilar Escolà, aquesta veïna de 82 anys de Pira, a pocs quilòmetres de Montblanc, va patir a finals del 2015 un gran sotrac. En ple carrer es va desmaiar i va caure, va quedar afectada de l’esquena, però no acabava de saber ben bé el que li havia succeït. A l’Hospital Pius de Valls li van comunicar que la seva vàlvula es trobava ja en mal estat i que seria necessari una operació. «El cardiòleg de la Vall d’Hebron em va dir que a causa dels ossos delicats no em podia operar, així que em farien el tractament a Tarragona. Vaig estar contenta», deia. Escolà va passar per l’àrea d’Hemodinàmica al mes de maig, es va enfrontar al TAVI, i va sortir molt satisfeta, «no em va fer mal res, trobo que és un gran avenç, em trobava molt bé ja quan vaig sortir», afegia. I és que aquesta intervenció no requereix ni tan sols d’anestèsia general, només cal realitzar una sedació. «Tenia l’avantatge que estava més a prop de casa i a més a més, si hagués hagut d’anar a Barcelona, hauria estat un gran enrenou, ja que a Joan XXIII sempre tenia a un o altre que podia venir a veure’m. A Barcelona, hauria estat mot més complicat», apuntava la pacient.

Professionals encoratjats

Tot i que ja sembla llunyà en el temps, els professionals d’aquest departament van haver de batallar per aconseguir que el seu servei primari, el d’atendre a pacients infartats, obrís més enllà de les vuit de la tarda. Ho van aconseguir. El que no volen ara, és tornar a haver de lliurar una batalla per un pressupost digne pel TAVI. L’objectiu és que Joan XXIII sigui un centre de referència en aquesta matèria, «volem que la ciutadania sàpiga la feina i el servei que donem, nosaltres tenim la determinació de continuar i tenim el suport de la direcció de l’hospital», apuntava el doctor Mohandes, qui fa especial èmfasi en remarcar la necessitat que la societat tarragonina valori els serveis de Joan XXIII.