«Tenen la tradició de segrestar la núvia durant el seu propi casament»

La reusenca Laura Sanchez fa mig any que viu a la localitat alemanya de Munich. Està enllestint el seu treball de fi de màster, basat en tècniques cromatogràfiques, en el camp de la química. Així, ha complert el seu desig de conèixer el país i viure noves experiències.

—Quina va ser la seva primera impressió?

—La primera vegada que vaig ser-hi nevava i va ser bastant màgic. Ara bé, no és el mateix anar-hi de viatge que volar sense dia de retorn. Aquesta vegada, la por era palpable. Aquesta experiència no és comparable al primer vol del meu primer Erasmus a Anglaterra, on sabia segur que, en acabar el curs, tornaria cap a casa.

—Quines són les principals diferències?

—Allò que més em va sorprendre va ser la flexibilitat en els horaris. Ells volien que, diàriament, fes les meves set hores, però podia començar quan m’anés bé. Aquí dinem a les dotze del migdia, cosa que per mi seria un esmorzar tardà. A més, sopen massa aviat, a les sis o set de la tarda, de manera que em falta algun àpat al voltant de les deu de la nit. La tradició que més m’ha sorprès és la de segrestar a la núvia durant el casament, molt típic a la zona de Baviera. Durant la celebració, en un moment en què el nuvi estigui distret, és típic segrestar a la núvia i endur-se-la a un bar. Els «segrestadors» beuen amb la núvia tant com volen fins que el nuvi els troba. Ell està obligat a pagar totes les begudes, de manera que, com més tarda, més borratxos van, núvia inclosa. Una altra tradició força especial és el Krampus. Encara que és més habitual a Àustria, la zona de Baviera comparteix aquesta horrible tradició. És una criatura demoníaca que, durant l’època de Nadal, s’emporta els nens que s’han portat malament. És l’antagonista del Pare Noel.

—Quins són els indrets més característics?

—La millor part de la ciutat és l’englischer garten, un parc ciutat al centre de la ciutat. A Marienplatz hi ha l’església de St. Peter, que té una torre des d’on s’observa tota la ciutat. El riu dóna molt de joc i, si fa bon dia, sempre hi ha moviment. També és molt típic anar a fer una barbacoa durant el cap de setmana. Encara que no t’agradi la cervesa, s’ha de visitar obligatòriament un biergarten, on a part de beure cervesa, es pot gaudir del menjar típic de Baviera. A les afores de Munich hi ha el castell de Schwangau, construït pel Rei Ludwig II.

—Com s’està vivint la crisi?

—La zona de Baviera és una de les regions d’Europa amb menys atur. En clau econòmica, el tema de conversa que sempre surt és el d’impostos i com fer-ho per poder pagar menys. Un exemple d’això és casar-se. Els impostos salarials es troben entre el 20 i el 45%. Alemanya és un destí ideal per als joves que busquen feina.

—Algun fet curiós?

—Estant a Munich va tenir lloc el tiroteig del passat 22 de juliol. Recordo que estava al laboratori i, com gairebé tots els divendres, la gent marxa abans, de manera que estava pràcticament sola, només un professor i una altra companya estaven al centre. El meu xicot em va trucar i em va explicar que hi havia hagut un tiroteig a la zona del centre comercial d’Olympia. Mitja hora després, em va tornar a trucar dient que hi havia hagut un segon tiroteig i, aleshores, ja em van entrar totes les pors. A les notícies recomanaven no sortir d’on érem. El problema va arribar a l’hora de tornar a casa, ja que els mitjans de transport públic i els taxis no podien circular. Als pocs minuts, em va dir que hi havia hagut un tercer tiroteig i que els policies buscaven a tres persones. Al final vaig anar a dormir a casa els sogres. A les xarxes socials, però, van crear el hashtag #offeneTür que significa «porta oberta» on la gent oferia casa als que no tenien manera de tornar a casa.

—Quin costum s’emportaria?

—Els biergarten. Qualsevol persona pot portar-se el menjar i l’única obligació és comprar-hi la beguda, que pot ser qualsevol. L’ambient és genial perquè has de seure en taules llargues i així pot relacionar-te amb altres persones i compartir opinions i discussions. Aquesta idea de sociabilitat m’encanta i, si pots endur-te el menjar de casa, és una opció força econòmica.